21.
gerro
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vas portàtil de cristall, terrissa, metall, de forma de gerra cilíndrica, de con truncat, etc., per a posar-hi aigua, flors. Adorn en forma de copa gran que es posa sobre una pilastra, una barana, etc. [...]
|
22.
hialo- [o hial-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. hýalos, 'cristall'. Ex.: hialografia, hialotècnia, hialúrgia. [...]
|
23.
micròlit
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cristall microscòpic de moltes roques volcàniques de forma generalment allargada o tabular. [...]
|
24.
trinc
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Soroll que fan dos objectes de vidre o de cristall en xocar. [...]
|
25.
biaxial
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té dos eixos. En geol., que té dos eixos òptics. Cristall biaxial. [...]
|
26.
difractograma
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enregistrament gràfic de les intensitats dels feixos de raigs X difractats per un cristall. [...]
ampolla
|
27.
ampolla
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vas portàtil de vidre, cristall, plàstic, etc., de coll estret, destinat a contenir líquids. Una ampolla de vidre. Una ampolla de tres quarts de litre. Contingut d'una ampolla. Beure's una ampolla de vi. ésser bufar i fer ampolles V. bufar. [...]
|
28.
dimorf -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ocorre sota dues formes distintes. Un fòssil dimorf. Que presenta dimorfisme. Un cristall dimorf. [...]
|
29.
esfenoidal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'os esfenoide. En cristal·l., relatiu o pertanyent a l'esfenoide. [...]
|
30.
exsolució
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Procés pel qual un cristall mixt es descompon en dues fases de composicions més extremes. [...]
|