Resultats de la cerca frase exacta: 3.493
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
persona
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu de l'espècie humana. Hi ha lloc per a vint persones. És una persona de bé. Ho he sabut per una persona amiga. El pare és una digníssima persona. És una persona intractable. Llavors intervingué en la disputa una tercera persona. bellíssima persona [...]
persona
|
|
2.
pendó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona malforjada. Persona de conducta dissoluta. [...]
|
|
3.
verdulaire
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que ven verdures. Persona cridanera. [...]
|
|
4.
cavallot
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona, especialment una noia, jove i esvalotada. [...]
|
|
5.
boïgaire
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que fa boïcs. Persona que conrea boïgues. [...]
|
|
6.
carrosser carrossera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que fabrica carrosseries. Persona que fabrica carrosses. [...]
|
|
7.
casuista
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona versada en casuística. Persona donada a subtilitzar. [...]
|
|
8.
madrigalista
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que compon madrigals. Persona que canta madrigals. [...]
|
|
9.
mineralogista
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona versada en mineralogia. Persona que col·lecciona minerals. [...]
|
|
10.
abacallanar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una persona, tornar-se seca com un bacallà, amagrir-se extraordinàriament. [...]
|
persona
1 1 f. [LC] Individu de l'espècie humana. Hi ha lloc per a vint persones. És una persona de bé. Ho he sabut per una persona amiga. El pare és una digníssima persona. És una persona intractable. Llavors intervingué en la disputa una tercera persona.
1 2 [LC] bellíssima persona Persona plena de bones qualitats morals.
1 3 [LC] ésser una persona de paraula Tenir paraula. Dona de paraula. Home de paraula. Persona de paraula. Gent de paraula.
1 4 f. [LC] En alguns casos, denota el cos. Això fa mal a la persona.
1 5 [LC] en persona loc. adv. a ) Un mateix, amb presència real del cos. Hi aniré en persona. Sembla el diable en persona.
1 5 [LC] en persona loc. adv. b ) Realment o directament, sense intermediaris. Conec el conseller en persona.
1 6 f. [LC] [RE] Mode de subsistir i de manifestar-se de Déu segons la doctrina cristiana. Les tres persones de la Santíssima Trinitat són el Pare, el Fill i l'Esperit Sant.
2 1 f. [DR] Persona o entitat capaç de tenir drets i obligacions.
2 2 [AD] [DR] persona física En dret, ésser humà.
2 3 [AD] persona interessada Persona titular d'un dret o d'un interès legítim que pot resultar afectat per la decisió que s'adopti en un expedient administratiu.
2 4 [AD] [DR] persona jurídica Entitat amb capacitat jurídica reconeguda i, doncs, subjecte de drets i obligacions.
2 5 [PS] [SO] persona social Persona humana en tant que, pel fet mateix de néixer, tendeix a l'associació i a l'encontre amb els altres per tal de cobrir les necessitats materials i de comunicació.
3 1 f. [FL] Categoria gramatical, comuna al possessiu, al pronom personal i al verb, que fa referència als participants en la comunicació i a allò que n'és l'objecte.
3 2 [FL] primera persona Realització de la categoria gramatical de persona que designa l'emissor del missatge.
3 3 [FL] segona persona Realització de la categoria gramatical de persona que identifica l'interlocutor a qui s'adreça el missatge.
3 4 [FL] tercera persona Realització de la categoria gramatical de persona que identifica qualsevol entitat diferent de la dels participants en la comunicació.