1.
deslliurar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alliberar. Deslliurar algú de captivitat. Deslliurar una ciutat assetjada. Que Déu ens deslliuri de mal. Deslliurar-se d'una inquietud. Parir 1 1. Deslliurar feliçment un infant. Deslliurar un vedell. [...]
|
2.
desobligar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deslliurar d'una obligació. [...]
|
3.
desfanatitzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar fanatitzat, deslliurar d'un fanatisme. [...]
|
4.
desendeutar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deslliurar (algú) de deutes. Algú, treure's els deutes que tenia. [...]
|
5.
deslliurança
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de deslliurar o de deslliurar-se; l'efecte. Obtenir la deslliurança d'un captiu. [...]
|
6.
purificar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer pur, deslliurar de tota impuresa, de tot element estrany o nociu, llevar la part impura (d'alguna cosa). Purificar l'oli. Purificar la sang. Fer pur complint certs ritus religiosos. Purificar el calze a la missa. Purificar l'ànima. L'ànima es purifica amb el sofriment. [...]
|
7.
estalviar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
en quedarà per sopar. Fer estalvi o estalvis de diners. Evitar, no imposar, deslliurar. Li vaig estalviar un disgust. Estalviar-se, algú, un disgust. Fent-ho jo, t'estalviaré aquest treball, t'estalviaré d'anar-hi. Salvar d'un infortuni. Ser estalviat de morir, de la mort. [...]
estalviar
|