Resultats de la cerca frase exacta: 10

Diccionari de la llengua catalana
1. prec
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de pregar. Fer, adreçar, un prec a algú. Escoltar, acollir, un prec. Ho va fer a precs meus. Voldria fer-li un prec. precs i preguntes Torn obert de paraules.  [...]
2. exaudir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escoltar benignament (un prec) i concedir el que es demana. [...]
3. desoir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No fer cas (d'un prec, d'un consell, d'un advertiment, etc.).  [...]
4. rogatiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que conté un prec, una pregària. Pregàries públiques fetes a Déu en un temps de calamitat. [...]
5. obsecració
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prec fervorós, conjurant Déu o en nom de Déu. [...]
6. pregunta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
7. consentiment
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adhesió, aquiescència, a un sentiment, un projecte, una opinió, un prec. Casar-se sense el consentiment dels seus pares. Donar el seu consentiment. Amb consentiment d'ell. Assentiment comú. Una veritat provada pel consentiment universal. En dret, acord deliberat, conscient i [...]
8. suplicatori -òria
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la condició prèvia per a procedir contra el diputat. Prec que adreça un jutge inferior a un de superior o a un tribunal perquè executi diligències que cauen fora del seu territori. El jutjat degà de Tortosa ha tramitat un suplicatori al Tribunal Suprem per a poder [...]
9. oració
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
relativa [o oració de relatiu] Oració subordinada introduïda per un pronom relatiu. oració subordinada Oració que, en una oració composta, depèn sintàcticament d'una altra oració. Prec, súplica, deprecació, que es fa a Déu o, en el [...]
10. déu
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de..., o Déu em guardi de...] Expressió emprada per a reforçar la manifestació d'un desig. per Déu [o en nom de Déu, o per l'amor de Déu] Expressió emprada per a reforçar un prec. si Déu vol [o Déu volent, o amb l'ajuda de Déu] [...]