Resultats de la cerca frase exacta: 53
Diccionari de la llengua catalana
|
51.
confirmar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer encara més ferm, més segur. Això em confirma en les meves esperances, en la meva idea, en la meva decisió. Això confirma les meves esperances, la meva opinió. Administrar (a algú) la confirmació. El bisbe confirmarà tres joves per Pentecosta. Fer [...]
|
|
52.
carta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'assabenti. carta pastoral Escrit públic amb què un bisbe exerceix el seu ministeri amb relació al seu clergat o als seus diocesans. Llista dels plats i de les begudes que se serveixen en un restaurant amb els preus corresponents. Menjar a la carta. Una carta de vins molt variada. a la [...]
carta
|
|
53.
creu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de pedra. Una creu d'argent. La creu de la parròquia. La creu pectoral del bisbe. creu de terme Monument de pedra en forma de creu que serveix per a indicar el lloc on s'acaba el terme d'un poble o d'una ciutat. Figuració decorativa de la creu cristiana. creu alta Creu processional [...]
|
carta
1 1 f. [FLL] [LC] Comunicació escrita adreçada a una persona absent. Escriure, dictar, trametre, una carta. Rebre, llegir, una carta. Datar, cloure, segellar, descloure, una carta. Li ho enviaré a dir per carta. Enviar una carta per correu. Franquejar una carta. Tirar una carta al correu. Carta de felicitació, de recomanació, de condol. Carta circular.
1 2 [LC] [RE] carta apostòlica Carta que publica el papa.
1 3 [DE] carta bomba Tramesa postal que duu incorporat un explosiu.
1 4 [CO] carta oberta Carta adreçada a un particular que és publicada al mateix temps en els diaris perquè tothom se n'assabenti.
1 5 [LC] [RE] carta pastoral Escrit públic amb què un bisbe exerceix el seu ministeri amb relació al seu clergat o als seus diocesans.
2 1 f. [HO] Llista dels plats i de les begudes que se serveixen en un restaurant amb els preus corresponents. Menjar a la carta. Una carta de vins molt variada.
2 2 [HO] [LC] a la carta loc. adj. Que es pot seleccionar d'entre una llista de possibilitats diverses. Servei a la carta.
3 1 f. [DR] [ECT] [PO] Acta on són registrats certs títols. Carta pública. Carta de dotació a una abadia. Carta de pagament.
3 2 [PO] carta atorgada Document juridicopolític atorgat lliurement per un sobirà on es reconeixen alguns drets dels súbdits i s'organitzen les institucions polítiques.
3 3 [DR] carta credencial Credencial 2.
3 4 [DR] carta de ciutadà Títol en què hom és reconegut com a veí d'una ciutat.
3 5 [DR] [ECT] carta de crèdit Notificació adreçada per un banquer als seus corresponsals certificant que el portador té dret de retirar sobre el seu crèdit fins a una certa quantitat.
3 6 [DR] [PO] carta partida Carta amb dues expedicions fetes sobre el mateix full, traçant entremig abans de separar-les les lletres a b c , o qualsevol dibuix a fi d'evitar les falsificacions.
3 7 [HIH] carta precària a ) A l'alta edat mitjana, escriptura en què se cedia un bé immoble en emfiteusi.
3 7 [HIH] carta precària b ) A la baixa edat mitjana, escriptura de renovació d'un establiment emfitèutic.
4 1 f. [PO] Declaració programàtica i fonamental de principis generals. Carta constitucional. Carta de treball. Carta olímpica.
4 2 [DR] [HIH] carta de franqueses [o carta de franquícia] Concessió feta pel sobirà o pel senyor d'un lloc perquè arreli la població existent en una localitat i s'eviti l'emigració.
4 3 [DR] [ECT] carta de gràcia Pacte accessori del contracte de compravenda amb què el venedor es reserva el dret de tornar a adquirir la cosa venuda.
4 4 [DR] carta de poblament Concessió feta pel sobirà o pel senyor d'un lloc amb la finalitat d'atreure-hi pobladors.
4 5 [AD] carta municipal Règim jurídic especial, de caràcter organitzatiu o econòmic, que pot concedir l'Estat als ajuntaments.
4 6 [AD] carta provincial Règim jurídic especial, de caràcter organitzatiu o econòmic, que pot concedir l'Estat a les diputacions.
5 1 f. [DR] Paper que certifica certs drets per a la persona que el té. Carta d'elector, d'agent de policia.
5 2 [LC] donar carta blanca a algú Deixar-li tota la llibertat per a obrar.
6 1 f. [GG] [LC] Mapa, especialment l'usat en la navegació marítima o aèria i en la representació del temps atmosfèric. Carta de navegar. Carta marina.
6 2 [HIA] carta arqueològica Inventari detallat de jaciments arqueològics, presentat en forma de fitxes i sovint resumit, pel que fa a la situació geogràfica, en un mapa.
6 3 [GG] carta d'arrumbament Carta que té marcades les rutes.
6 4 [AN] [FIA] carta astral Representació de la posició dels astres respecte dels diversos signes del zodíac en un moment determinat, especialment en el moment del naixement d'una persona, que l'astrologia utilitza per a tractar de predir-ne el destí.
6 5 [FIA] carta celeste Representació en un pla, per projecció estereogràfica, dels estels, de les constel·lacions i dels elements més importants de l'esfera celeste.
6 6 [FIA] carta heliogràfica Mapa del Sol amb les seves taques.
6 7 [LC] perdre la carta de navegar Anar perdut en un assumpte, en un afer, etc.
7 1 f. [JE] [LC] Full rectangular de cartolina, amb figures pintades en una de les cares, que forma part d'un conjunt dividit en sèries i que serveix per a jugar a certs jocs, fer trucs d'il·lusionisme, fer prediccions, etc. Jugar a cartes. Joc de cartes. Barrejar, donar, les cartes. Girar una carta.
7 2 [LC] anar-se'n d'una carta Desfer-se'n sense estar-hi obligat.
7 3 [LC] carta blanca Naip sense cap figura pintada.
7 4 [JE] no veure's cap carta [o no veure's cap carta bona] Tenir mal joc.
7 5 [LC] posar-ho tot sobre una carta Arriscar-ho tot d'un cop en una empresa.
7 6 [LC] prendre les cartes Intervenir en una conversa, començar a enraonar. Quan ell pren les cartes no les sap deixar.
7 7 [LC] vuits i nous i cartes que no lliguen V. vuit.
8 f. [AF] [IT] carta de colors Catàleg ordenat de mostres de colors amb tota la gamma de tons.
9 1 f. [IT] Encarcarament o rigidesa que certs aprestos donen als teixits.
9 2 f. [IT] Dibuix d'un teixit fet en paper quadriculat on són marcats els lligaments necessaris per a obtenir l'esmentat teixit.