Resultats de la cerca bàsica: 14.953
Diccionari de la llengua catalana
|
81.
soldat 2 soldada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Militar sense graduació. Oficials i soldats barrejats. La ciutat està plena de soldats. Soldats de peu, de cavall. Soldats de la llibertat. caure soldat Tocar-li a un en sort d'ésser soldat. fer el soldat Fer el servei militar. soldat desconegut Combatent no identificat mort en el [...]
|
|
82.
recerca
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de cercar, especialment de cercar amb tota cura, atenció, per trobar o descobrir alguna cosa. Anar a la recerca de l'or. Les recerques científiques. recerca documental Treball de descobriment, de recuperació, d'investigació i de comprovació de documents [...]
|
|
83.
reforma
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reforma. Canvi introduït pels protestants en la religió cristiana. reforma fiscal [o reforma tributària] Modificació de les normes legals que defineixen el sistema impositiu estatal o local, o alguna de les seves parts. [...]
|
|
84.
pancarta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Document redactat en substitució d'un títol perdut, robat o destruït. Document que inclou i confirma documents anteriors en què hom donava béns a un establiment eclesiàstic. Butlla pontifícia de confirmació de béns d'un monestir o d'una església. [...]
|
|
85.
cartera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bossa de forma rectangular, normalment amb ansa i diversos departaments, per a dur-hi o guardar-hi cartes, documents, dibuixos, etc. Bitlletera . Li van robar la cartera amb tots els diners. cartera de valors Conjunt d'accions, obligacions, bons i efectes públics o de comerç que té [...]
|
|
86.
memorial
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Registre on són consignades les coses a recordar. Escrit en què es demana una gràcia al·legant els mèrits, els motius, etc., en què es funda la sol·licitud. Recull de documents d'importància històrica i política, amb l'objecte d'il·lustrar i [...]
|
|
87.
alta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'alta un malalt Declarar-lo guarit per a determinats efectes legals. Declaració mèdica per la qual el treballador ha de reincorporar-se al treball després d'una malaltia o d'un accident. Anticicló. [...]
|
|
88.
instruir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de les revolucions. Instruir-se a la universitat. Posar (una causa) en estat d'ésser jutjada, formalitzar (un procés). instruir expedient Practicar les diligències i reunir els documents necessaris per a preparar la decisió d'un afer. [...]
|
|
89.
arxiu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de documents acumulats per una persona o per una institució com a resultat de l'activitat pròpia o aliena. Arxiu personal, patrimonial, eclesiàstic, nobiliari, d'una empresa. Arxiu judicial, militar, municipal. Arxiu digital. arxiu privat Arxiu de procedència no [...]
|
|
90.
relatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa referència o relació a una cosa. Els documents relatius a aquest afer. En gram., que està mancat de significat complet i, en general, depèn d'un altre element aparegut prèviament en l'oració. Una oració relativa. Un temps relatiu. Pronom relatiu. Que neix d [...]
relatiu -iva
|
relatiu -iva
1 adj. [LC] Que fa referència o relació a una cosa. Els documents relatius a aquest afer.
2 1 adj. [FL] En gram., que està mancat de significat complet i, en general, depèn d'un altre element aparegut prèviament en l'oració. Una oració relativa. Un temps relatiu.
2 2 m. [FL] Pronom relatiu.
3 1 adj. [LC] Que neix d'una relació establerta. El moviment relatiu d'un cos respecte a un altre.
3 2 adj. [LC] [FS] No absolut. La felicitat és relativa.
4 adj. [MU] En mús., que té la mateixa armadura que una altra tonalitat, però essent l'una major i l'altra menor.