121.
fundador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que funda. Els fundadors de l'Havana. Els socis fundadors d'una cooperativa. [...]
|
122.
grapaldina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Polleguera on giren els eixos verticals i els fusos d'algunes màquines tèxtils. [...]
|
123.
moneres
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Regne dels organismes procariotes que inclou les cianofícies, els bacteris i els arqueobacteris. [...]
|
124.
nomofil·le
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fulla normal, situada en la successió foliar entre els catafil·les i els hipsofil·les. [...]
|
125.
periteli
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capa de cèl·lules i fibril·les que envolta els capil·lars i els petits vasos. [...]
|
126.
pollar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corcar-se els cereals, els llegums, etc. El blat es pollava en el graner. [...]
|
127.
recuina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça annexa a la cuina on es guarden els atuells, els estris, etc. [...]
|
128.
artiodàctils
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre de mamífers placentaris integrat per individus ungulats i ungulígrads que caminen sobre dos o quatre dits, com ara els camells, les girafes, els hipopòtams, les vaques, els cérvols i els porcs, molt difosos arreu del món. Individu d'aquest ordre. [...]
|
129.
balbucejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Parlar articulant els mots d'una manera poc distinta, amb pronunciació vacil·lant, per defecte natural, a causa d'una emoció forta, per timidesa, perquè un no sap què dir. Proferir (els mots) balbucejant. Els primers mots que l'infant balbuceja. [...]
|
130.
aüc
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Crit allargassat i proferit amb força, sovint amb la finalitat d'excitar o esporuguir els animals o les persones. Els caçadors excitaven els gossos amb grans aücs. [...]
|