31.
tremolosament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb tremolor, amb veu tremolosa. Cridava tremolosament. [...]
|
32.
baríton 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Veu masculina intermediària entre la del tenor i la del baix. Cantant que té veu de baríton. Que dintre d'una família d'instruments té el registre equivalent o semblant a la veu del baríton. Un saxòfon baríton. Instrument antic de cordes i arquet, variant [...]
|
33.
en off
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exterior a l'escenari o a l'espai on es desenvolupa l'acció, s'aplica a una veu en el llenguatge teatral i cinematogràfic. Una veu en off. [...]
|
34.
atiplat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té un to de tiple. Veu atiplada. [...]
|
35.
capitulant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té veu en un capítol. Canonge capitulant. [...]
|
36.
cloc-cloc
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió que evoca la veu de la gallina. [...]
|
37.
escardalenc -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De tonalitat alta i prima. Una veu escardalenca. [...]
|
38.
mel·liflu -íflua
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que destil·la mel. Una veu mel·líflua. Eloqüència mel·líflua. [...]
|
39.
blancall
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Taca, clapa blanca o blanquinosa, especialment en el cabell. Allò que es veu blanquejar al lluny. Aquell blancall que es veu a la muntanya és neu. El blancall d'una onada. [...]
|
40.
escuracassoles
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona extremament goluda, que mai no es veu tipa. [...]
|