Resultats de la cerca frase exacta: 33
Diccionari de la llengua catalana
|
31.
saltar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
(un obstacle o una distància), fent un salt. Vam trobar un rec i el vam haver de saltar. Fer saltar una tanca a un cavall. Passar d'una cosa a una altra deixant, passant per alt, ometent, (les intermediàries). Llegint un escrit, saltar-ne dues ratlles. Són uns versos molt [...]
saltar
|
|
32.
fer 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Fer una bestiesa. Fer compliments. Fer un jurament, una prometença. Fer una almoina, una caritat. Fer un miracle. Fer una pregunta, una resposta. Fer ús d'alguna cosa. Fer una lectura. Fer una llarga caminada. Fer quatre llegües a peu. Fer una passa, un salt, una tombarella. Fer un [...]
|
|
33.
força 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
força de voluntat. La força d'una passió, d'un desig. La força d'un exemple, d'un argument, d'un raonament. La força d'un cop, d'una empenta. La força del vent, d'un salt d'aigua, d'un corrent. La força d'un àcid. La força de la calor. La força d [...]
|
saltar
1 1 v. intr. [LC] Llançar-se enlaire verticalment, obliquament, tirar-se de dalt a baix, de manera que durant un cert temps els peus no toquen a terra. Saltar a peus junts. Saltar sense prendre embranzida. Saltar de dalt de la paret al carrer. Saltar a corda. Saltar al coll d'algú per abraçar-lo. Saltar d'alegria.
1 2 [LC] saltar del llit Llevar-se rabent.
1 3 v. intr. [LC] Baixar d'un vehicle. Ha pujat al tramvia amb nosaltres, però ha saltat abans.
2 1 v. intr. [LC] Una cosa, perdre pel seu impuls el contacte amb terra.
2 2 v. intr. [IT] [LC] Una cosa, desprendre's, especialment amb certa violència, d'on estava unida, fixada, encastada, etc. Fer saltar el tap d'una ampolla de xampany. Cordant-me m'ha saltat un botó. Fer saltar el pany d'una porta. D'una bastonada li vaig fer saltar el ganivet de la mà. Saltar la crosta d'una ferida. Saltar la pintura, el vernís, d'una cosa pintada, envernissada. Saltar la llançadora del teler.
2 3 [LC] fer saltar el cap d'algú Decapitar-lo.
3 1 v. intr. [JE] [LC] fer saltar la banca En certs jocs d'atzar, arruïnar la banca d'un cop.
3 2 [LC] saltar d'una cosa a l'altra Anar de l'una a l'altra sense transició.
3 3 [LC] saltar als ulls una cosa [o saltar a la vista una cosa] Ésser evident.
4 v. tr. [LC] Salvar (un obstacle o una distància), fent un salt. Vam trobar un rec i el vam haver de saltar. Fer saltar una tanca a un cavall.
5 1 v. tr. [LC] Passar d'una cosa a una altra deixant, passant per alt, ometent, (les intermediàries). Llegint un escrit, saltar-ne dues ratlles. Són uns versos molt difícils de dir: salta'ls.
5 2 v. tr. pron. [LC] [amb complement directe determinat] Torna-ho a llegir, t'has saltat una línia.
5 3 v. tr. pron. [LC] [amb complement directe determinat] Deixar de fer (una activitat habitual). Ens hem saltat una classe. Avui m'he saltat la pastilla del vespre.
6 v. tr. pron. [LC] [amb complement directe determinat] Transgredir. No podem saltar-nos el reglament.
7 v. tr. [AGR] [LC] El mascle, cobrir (la femella).
8 v. tr. [HO] Coure (una vianda) a la paella, amb llard o oli, a foc viu i remenant-la de tant en tant.