Resultats de la cerca frase exacta: 2
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
singularitzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un tret, una actitud, etc., inusitats, fer singular, distingir dels altres. Singularitza el poeta l'especial accent de veritat que transmeten les seves obres. Una persona, una cosa, distingir-se d'altres de la mateixa espècie. L'arquitectura romànica se singularitza sobretot en els temp [...]
singularitzar
|
|
2.
singularització
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de singularitzar o de singularitzar-se. [...]
|
singularitzar
1 v. tr. [LC] Un tret, una actitud, etc., inusitats, fer singular, distingir dels altres. Singularitza el poeta l'especial accent de veritat que transmeten les seves obres.
2 v. intr. pron. [LC] Una persona, una cosa, distingir-se d'altres de la mateixa espècie. L'arquitectura romànica se singularitza sobretot en els temples i monestirs. Aquest personatge se singularitza per les seves excentricitats.