Resultats de la cerca frase exacta: 687
Diccionari de la llengua catalana
|
31.
esmaperdut -uda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ha perdut l'esma. Caminà esmaperduda fins al portal de casa. [...]
|
|
32.
solsir-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, consumir-se, aflaquir-se, extenuar-se. Un menjar, torrar-se fins que resta sense suc. [...]
ontogènia
|
|
33.
emboçar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar el boç (a un gos, a un cavall, etc.). Posar (la bufanda, la capa, etc.), cobrint la part inferior de la cara fins al nas o als ulls. S'emboçà la capa fins als ulls. [...]
|
|
34.
esbrinar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar els brins (d'una planta). Esbrinar el moresc. Esbrinar el safrà. Pervenir a conèixer la veritat (d'una cosa) cercant-la fins a descobrir-la. No sé ben bé què ha passat però no pararé fins a esbrinar-ho. [...]
|
|
35.
banalitzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer banal. Esdevenir banal. El seu estil es banalitzà fins a esdevenir decorativisme. [...]
|
|
36.
cerviola
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fase subadulta de la cèrvia, de fins a uns 8 quilos de pes. [...]
|
|
37.
ecu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unitat monetària de la Unió Europea fins al 31 de desembre de 1998. [...]
|
|
38.
floració
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Procés de desenvolupament de les flors, des de l'antesi fins al marciment. [...]
|
|
39.
halterofília
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esport consistent a alçar halters des del terra fins més amunt del cap. [...]
|
|
40.
lemnisc
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cinta de fibres sensitives longitudinals que puja dels peduncles cerebel·losos fins al tàlem. [...]
|
ontogènia
1 f. [BI] Ciència que estudia el desenvolupament de l'ou fins que l'individu ateny l'estat adult.
2 f. [BI] Procés de formació d'un organisme o d'un òrgan, des de la fase més simple fins a la més desenvolupada.