91.
laurifoli -òlia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De fulles semblants a les del llorer. Planta laurifòlia. [...]
|
92.
lluc 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rebrot que treu una planta. Un lluc d'olivera. [...]
|
93.
llucada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de llucs o rebrots que treu una planta. [...]
|
94.
mastaba
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tomba egípcia, de planta rectangular i de silueta massissa. [...]
|
95.
silicícola
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que viu en sòls o substrats silicis. Planta silicícola. [...]
|
96.
escassejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser escàs. Fa temps que el peix escasseja molt. No donar a bastament. Li escassegen els aliments: el mataran de fam. A aquesta planta, no li heu d'escassejar l'aigua. [...]
|
97.
desflorar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Despullar (una planta) de la seva flor. Un roser que algú havia desflorat. Treure la virginitat (a una dona). Desflorar una verge. desflorar un assumpte Parlant-ne, fer-li perdre la seva novetat. [...]
|
98.
esporgar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Netejar (una planta) de les branques inútils o supèrflues. Expurgar . Esporgar d'errors una teoria, un llibre. Retirar les obres que han quedat obsoletes (d'una biblioteca, d'un arxiu). [...]
|
99.
-fit
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del mot gr. phytón, 'planta'. Ex.: helòfit. [...]
|
100.
autocòria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dispersió de les diàspores per acció de la planta mateixa. [...]
|