Resultats de la cerca frase exacta: 244
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
or
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Metall preciós, groc, el més mal·leable i dúctil de tots els metalls, molt pesant, inalterable a l'acció de la major part d'agents corrosius (símbol, Au; nombre atòmic, 79; pes atòmic, 196,97). Una moneda, un anell, un rellotge, d'or. Una barra, un full, un [...]
or
|
|
2.
aurificació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treball en or. Obturació, amb or, d'una dent corcada. [...]
|
|
3.
copel·lar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Depurar (or, argent) en una copel·la. [...]
|
|
4.
dobla
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda de valor doble de qualsevol moneda d'or, especialment el doble escut. Moneda d'or almohade de valor i pes de 2 masmudines. Moneda castellana medieval d'or, de pes i llei semblants als de les dobles almohades. [...]
|
|
5.
rutilar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Brillar com l'or, llançar rajos de llum. [...]
|
|
6.
entorxat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corda o fil de seda cobert tot a l'entorn amb fil d'or, d'argent, etc. Brodat d'argent o d'or, insígnia de general, de ministre i d'altres funcionaris. [...]
|
|
7.
adorador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que adora. Els adoradors del vedell d'or, del foc. [...]
|
|
8.
desquiratar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abaixar la llei (de l'or) afegint-hi argent o coure. [...]
|
|
9.
damasquinar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Decorar (acer, ferro, etc.) amb incrustacions d'or, argent o coure. [...]
|
|
10.
estatera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda d'or, d'electró o d'argent de l'antiga Grècia. [...]
|
or
1 1 m. [LC] [ML] [QU] Metall preciós, groc, el més mal·leable i dúctil de tots els metalls, molt pesant, inalterable a l'acció de la major part d'agents corrosius (símbol, Au; nombre atòmic, 79; pes atòmic, 196,97). Una moneda, un anell, un rellotge, d'or. Una barra, un full, un fil, d'or. Or natiu, or verge. Or apurat, or de copel·la. Or batut. Or en barres, en fulls. Or mat. Or de llei, or baix. Ésser ros com un fil d'or.
1 2 m. [LC] per ext. L'or dels seus cabells.
1 3 [LC] no és or tot el que lluu No cal fiar-se de les aparences.
1 4 [NU] or de València Roal.
2 1 m. [LC] Objectes d'or. Anava cosit d'or. Tot era or i pedreries.
2 2 m. [LC] Monedes d'or. Pagar en or.
3 1 m. [LC] Riquesa. No ho faria per tot l'or del món.
3 2 [LC] fer-se d'or Fer-se molt ric.
4 [LC] d'or loc. adj. a ) Daurat2 2. Edat d'or. Segle d'or.
4 [LC] d'or loc. adj. b ) Molt valuós. Ocasió d'or. Té unes mans d'or per a cosir i brodar. Aquesta és una regla d'or de la nostra disciplina.
5 m. [IMI] [QU] or musiu Sulfur d'estany, pólvores cristal·lines escamoses de color d'or.
6 m. [GLM] [QU] or negre Petroli.
7 m. [HIG] [LC] En heràld., metall daurat o groc.