11.
onico- [o onic-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. ónyx ónykhos, 'ungla'. Ex.: onicofàgia, onicosi. [...]
|
12.
repeló
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llenqueta de pell que s'alça al costat mateix de l'ungla. [...]
|
13.
unguiculat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té els dits proveïts d'ungles o urpes. En bot., que té ungla. [...]
|
14.
unglar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prémer o fregar amb l'ungla (alguna cosa), especialment deixant-hi un senyal, emportant-se'n un tros. [...]
|
15.
garrofa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fruit del garrofer, bru, indehiscent, polisperm, de coberta coriàcia i polpa carnosa. Mentida 1 1. Ungla de l'àncora. [...]
|
16.
ungleta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Buidat semicircular i poc profund fet generalment en un vidre on s'introdueix l'ungla per fer-lo córrer al llarg d'una guia. [...]
|
17.
unglot
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ungla del porc i dels altres animals de peu partit. Part més sortint de l'excèntrica d'expulsió de la llançadora en el teler mecànic. [...]
|
18.
urpa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ungla aguda i encorbada com les d'un gat o d'un ocell. Clavar les urpes. Caure a les urpes d'un usurer. cara d'ovella i urpes de llop V. cara. [...]
urpa
|
19.
lúnula
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura formada per dos arcs de circumferència que tenen llurs extrems comuns i llur convexitat cap al mateix costat. lúnula unguial Zona blanca, opaca, de forma semicircular a l'arrel de l'ungla. [...]
|
20.
encarnar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Revestir d'una forma corporal, especialment d'una forma humana. Déu encarnà son fill. El Verb s'ha encarnat. Personificar 2 . Luter encarna l'esperit de la Reforma. Entrar dins la carn. Se li ha encarnat una ungla. Una ferida, posar carn nova. Pintar del color de la carn. [...]
|