Resultats de la cerca frase exacta: 49
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
vici
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposició habitual a les coses contràries al bé i a la llei moral. Tenir el vici de dir mentides, de desobeir els seus superiors. Lliurar-se al vici. Apetit d'una cosa que ens porta a usar-ne freqüentment, a no saber-nos-en abstenir. El vici de glotonia. El fumar en molts [...]
vici
|
|
2.
mamotejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamar per vici, sense gana. [...]
|
|
3.
redhibitori -òria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu a la redhibició. Que dona lloc a la redhibició. Vici, defecte, redhibitori. [...]
|
|
4.
bevèrria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vici de beure. [...]
|
|
5.
malnom
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sobrenom, a vegades de caràcter pejoratiu, que es posa a algú, pres d'alguna qualitat, d'algun defecte, d'algun vici, etc. [...]
|
|
6.
viciós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té un vici o vicis, donat al vici. És un home viciós. Viciós en el fumar i en res més. Una conformació viciosa. Una pronunciació viciosa. Un raonament viciós. Que constitueix o perilla d'esdevenir un vici. El fumar és viciós. [...]
|
|
7.
beguder -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donat al vici de beure. [...]
|
|
8.
renegaire
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el vici de dir renecs. [...]
|
|
9.
degradant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que degrada. Un vici degradant. Una habitud degradant. [...]
|
|
10.
empedreït -ïda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Apoderat d'un costum, d'un vici. És un bevedor empedreït. [...]
|
vici
1 1 m. [LC] Disposició habitual a les coses contràries al bé i a la llei moral. Tenir el vici de dir mentides, de desobeir els seus superiors. Lliurar-se al vici.
1 2 m. [LC] Apetit d'una cosa que ens porta a usar-ne freqüentment, a no saber-nos-en abstenir. El vici de glotonia. El fumar en molts constitueix un vici.
1 3 m. [LC] per ext. Tinc el vici de dir sempre la veritat.
2 1 m. [LC] Defecte físic, imperfecció, amb caràcter congènit o definitiu, especialment que altera quelcom en la seva essència. Un vici de conformació. Un vici de pronunciació. Vici de forma.
2 2 m. [IMF] Deformació lleugera i persistent d'una fusta sobrevinguda per una causa congènita, sumada generalment a un agent exterior.
2 3 [DR] vici ocult Defecte no manifest que té una cosa venuda o llogada i que en fa minvar el valor.