Resultats de la cerca frase exacta: 11
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
plaure
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Venir de gust, trobar encertat. Ho farem així tant si us plau com si no us plau. si us plau Apel·lant cortesament a la bona voluntat d'algú. El pare ens ha demanat si us plau que no arribem tard. si us plau Expressió de cortesia per a demanar alguna cosa. Escolteu-me, si u [...]
plaure
|
|
2.
ansiós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té ànsia. Desitjós . Ansiós de plaure, d'anar-hi, de veure'l. [...]
|
|
3.
homener -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que va darrere els homes cercant de plaure'ls, de festejar-hi. Una dona homenera. [...]
|
|
4.
comercial
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pertanyent al comerç. Afers comercials. Relacions comercials. Concebut per plaure al gran públic. Pel·lícula comercial. [...]
|
|
5.
coqueta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dona que cerca de plaure als homes. És una coqueta. Aquella noia és molt coqueta. [...]
|
|
6.
llaminadura
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Menjar fi, delicat, fet més per plaure al paladar que per nodrir, especialment dolços, confitures, etc. [...]
|
|
7.
desplaure
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No plaure. És un home que em desplau. Si no t'ha de desplaure, el faré venir. [...]
|
|
8.
gara-gara
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fer la gara-gara a algú Tractar de plaure'l, d'atreure's el seu afecte, la seva benvolença, etc., amb afalacs, llagots, compliments. [...]
|
|
9.
do 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de donar allò que és nostre a algú. Fer a algú do d'alguna cosa. La cosa així acordada. Fer un do a algú. Habilitat o qualitat immaterial que hom ha rebut de Déu, de la natura, etc., sense haver fet res per adquirir-ho. Tenir, algú, el do de plaure [...]
|
|
10.
galant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és obsequiós amb les dones, que s'esforça a plaure a les dones. Un home galant. Que té intrigues amoroses. Una dona galant. Una intriga galant. Home que festeja una dona. En una producció teatral o cinematogràfica, actor que representa un dels personatges [...]
|
plaure
1 v. intr. [LC] Agradar 1. Li plaïa aquell poema.
2 v. intr. [LC] Venir de gust, trobar encertat. Ho farem així tant si us plau com si no us plau.
3 [LC] si us plau loc. adv. a ) Apel·lant cortesament a la bona voluntat d'algú. El pare ens ha demanat si us plau que no arribem tard.
3 [LC] si us plau loc. interj. b ) Expressió de cortesia per a demanar alguna cosa. Escolteu-me, si us plau! Si us plau, Pere, deixa'm el teu llibre.
4 [LC] si us plau per força Tant si voleu com no. Amb tanta feina, haurem de treballar els dissabtes si us plau per força.