Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

rosegar

1 1 v. tr. [LC] Emportar-se petites parts (d'alguna cosa dura), esmicar-la a poc a poc, donant-hi amb les dents una sèrie de mossegades. Rosegar una crosta de pa. Les rates han rosegat tota la roba, tots els papers, que hi havia al calaix. Rosegar un gos un os.
1 2 v. tr. [LC] per ext. Els corcs roseguen la fusta.
1 3 [LC] rosegar l'os Algú, fer la feina més feixuga, copsar la part de menys profit, etc.
1 4 [LC] rosegar-se els punys Tenir ràbia de no poder venjar-se.
1 5 v. tr. [LC] Menjar un bocí (d'alguna cosa).
2 1 v. tr. [LC] Una cosa, penetrar (dins una altra) gastant-la lentament. L'aiguafort rosega el ferro. El cranc o càncer rosega la carn.
2 2 v. tr. [LC] Una forta inquietud, el remordiment, turmentar persistentment (algú, l'ànim d'algú). L'enveja el rosega. La gelosia el rosega.
3 v. tr. [AF] En fotogravat, els àcids, actuar (damunt les planxes prèviament insolades).
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions