Resultats de la cerca frase exacta: 6

Diccionari de la llengua catalana
1. tinya
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afecció contagiosa de la pell, deguda a fongs, caracteritzada per la formació de taques cobertes d'escames, de crostes, etc., o per la caiguda del cabell. tinya antropòfila Tinya que ataca les ungles, produïda pel fong Trichophyton rubrum, i tinya que ataca els espais [...]
2. tinyós -osa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la tinya. Que té tinya. Que és miserable, mancat de béns o de poder. Menyspreable . Que és gasiu, avariciós. [...]
3. peladella
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alopècia, especialment la provocada per la tinya i la pegadella. [...]
4. casquet
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lligadura de tela, de cuir, etc., rodona sense ales ni visera. Pegat compost de pega i herbes que es posava al cap per guarir la tinya. casquet esfèric Porció de superfície esfèrica limitada per un pla secant. casquet glacial Gran formació de glaç que cobreix un [...]
5. clapa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
6. dolent -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inclinat a fer mal. És un home dolent: capaç de qualsevol malifeta. Fora ésser molt dolent que es complagués en la vostra desgràcia. Que és entremaliat, indòcil, etc. No siguis dolent: promet-me que seràs bon minyó. ésser dolent com la tinya [...]