Resultats de la cerca frase exacta: 13
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
raspall
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument que consisteix en un gran nombre de cerres, de crins, de brins rígids, etc., plantats en una placa de fusta, d'os, de vori o d'altra matèria dura, que serveix per a netejar i fregar. El raspall de la roba. Treure la pols amb un raspall. El raspall del cap. El raspallet de les [...]
raspall
|
|
2.
esborrador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que esborra. Goma esborradora. Tros de drap, raspall, etc., amb què s'esborra, especialment una pissarra. [...]
|
|
3.
gratibuixes
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Raspall de fils metàl·lics emprat pels argenters. [...]
|
|
4.
raspallament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Operació d'acabament que consisteix a sotmetre un teixit a l'acció d'un raspall, amb la finalitat de netejar-ne la superfície i allisar, orientar o aixecar el pèl. [...]
|
|
5.
espalmador 2 espalmadora
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que té per ofici espalmar les naus. Raspall 1. [...]
|
|
6.
estríjol
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Raspall de ferro, fixat a un mànec de fusta, que serveix per a netejar el pèl dels cavalls, dels muls, etc. [...]
|
|
7.
raspallar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fregar, netejar, amb un raspall. Raspallar un vestit. Raspallar-se les dents. Afalagar (algú) amb lloances, especialment per veure de treure'n alguna cosa. [...]
|
|
8.
brossa 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Raspall de pèls forts i espessos que serveix per a netejar els motlles d'impremta, els cavalls, etc. passar la brossa Brossar1. [...]
|
|
9.
escureta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Raspall metàl·lic usat per a descarregar les cardes. Barreta de ferro amb una cassoleta en un extrem emprada per a netejar els forats de les barrinades. [...]
|
|
10.
escovilló
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Raspall cilíndric amb un mànec llarg, que s'empra per a netejar l'ànima del canó d'una arma de foc, l'interior d'un tub, etc. [...]
|
raspall
1 m. [ED] [LC] Instrument que consisteix en un gran nombre de cerres, de crins, de brins rígids, etc., plantats en una placa de fusta, d'os, de vori o d'altra matèria dura, que serveix per a netejar i fregar. El raspall de la roba. Treure la pols amb un raspall. El raspall del cap. El raspallet de les dents, de les ungles.
2 1 m. [IT] Fusta plana coberta de pelfa que hi ha damunt els corrons ratllats i els de goma, en les màquines de filatura del cotó.
2 2 m. [IT] Borra de cotó que es treu de la pelfa del raspall.
2 3 m. [IT] Fusta guarnida de punxes de ferro que en les màquines de picar cartons jacquard fa recular els punxons.
2 4 m. [IT] Element cilíndric de la màquina de raspallar teixits.
3 m. [LC] [SP] Modalitat del joc de pilota valenciana que es pot jugar estant la pilota en terra.
4 m. [BOS] [LC] Olivella.