Resultats de la cerca bàsica: 18
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
pleonasme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ús de mots d'idèntic sentit en una mateixa oració, per tal de reforçar l'expressió. Redundància d'un element lingüístic en una oració, generalment un pronom feble que no acompleix una nova funció en l'oració. [...]
pleonasme
|
|
2.
pleonàstic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al pleonasme. Que inclou un pleonasme. [...]
|
|
3.
geomagnetisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estudi dels fenòmens relatius a les propietats magnètiques de la Terra. [...]
|
|
4.
tanatologia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de coneixements relatius a la mort, especialment des d'un punt de vista medicolegal. [...]
|
|
5.
biblioteconomia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de coneixements teòrics i tècnics relatius a la conservació, organització i administració d'una biblioteca. [...]
|
|
6.
relativisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina filosòfica segons la qual tot coneixement o tota norma moral són relatius. Actitud del relativista. [...]
|
|
7.
erudició
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Resultat d'una vasta instrucció, especialment en literatura, història o criticisme. Coneixença vasta dels documents relatius a una ciència. [...]
|
|
8.
definidor -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que defineix. Religiós que, ensems amb el general o el provincial, defineix punts relatius a la disciplina, a les regles, de l'orde. [...]
|
|
9.
discografia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disciplina que estudia l'ordenació i la classificació dels discos fonogràfics. Llista de discos fonogràfics relatius a una matèria, a un autor o a un intèrpret. La discografia de Mozart, de la Nova Cançó. [...]
|
|
10.
hípic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent als cavalls o a l'hípica. Concurs hípic. Conjunt de coneixements relatius a la cria i a l'ensinistrament de cavalls. Conjunt de disciplines eqüestres en què intervé el cavall com a protagonista principal. [...]
|
pleonasme
1 m. [FL] [LC] Ús de mots d'idèntic sentit en una mateixa oració, per tal de reforçar l'expressió.
2 m. [FL] Redundància d'un element lingüístic en una oració, generalment un pronom feble que no acompleix una nova funció en l'oració.