31.
badana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pell de be o d'ovella, adobada amb extractes vegetals, molt flexible i suau. [...]
|
32.
blanejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El temps, esdevenir bla, suau. El fred, moderar-se. Fer blaneig. Fondre's la neu. [...]
|
33.
mol·li-
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot ll. mollis, 'tou', 'flexible', 'suau'. Ex.: mol·lisol. [...]
|
34.
perborat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anió del peroxoàcid derivat de l'àcid bòric, oxidant suau emprat com a germicida. [...]
|
35.
pelussa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Borrissol que cau de la roba. Pèl suau i curt d'algunes fruites i plantes. [...]
|
36.
vellutat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Suau al tacte com el vellut. Tela coberta de vellut o que té finor de vellut. [...]
vellutat -ada
|
37.
esfumí
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros de pell suau o de paper estopós, caragolat i terminat ordinàriament en punta, que serveix per a esfumar. [...]
|
38.
pastós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que forma com una pasta, semblant a la pasta per la seva consistència tova, agafatosa, suau. Una substància pastosa. [...]
|
39.
cuesta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relleu tabular lleugerament inclinat i dissimètric que presenta un front rost, coincident amb un estrat dur, i un revés suau. [...]
|
40.
aluda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pell de xai o de cabrit adobada, suau i prima, usada principalment per a fer guants, bosses i cobertes de llibres. [...]
|