71.
deípara
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mare d'un déu, especialment la Verge Maria. [...]
|
72.
pitó 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clau emprat en escalada, en espeleologia, etc., que hom clava a les esquerdes de la roca, amb un forat o una anella que permet de fixar-hi el mosquetó o l'estrep. [...]
|
73.
gipsós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és de la natura del guix. Roca gipsosa. [...]
mostrejador
|
74.
mostrejador
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Giny emprat en els sondatges per a obtenir mostres o testimonis de roca, de mineral. Dispositiu que recull mostres del material en suspensió de l'aigua, d'una manera més o menys automàtica. [...]
|
75.
seca 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Baix de roca, de sorra, a molt poca fondària. La mort. Verga més baixa de l'arbre de mitjana. Vela que va fermada a la verga més baixa de l'arbre de mitjana. [...]
|
76.
parental
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al pare i a la mare. [...]
|
77.
antina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Roca situada a flor d'aigua prop de la costa. [...]
|
78.
carbonàtic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent als carbonats. Que conté carbonats. Roca carbonàtica. [...]
|
79.
diaclasament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposició i freqüència dels plans de diàclasi en una roca. [...]
|
80.
drusa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agregat de cristalls que revesteixen una fractura d'una roca. [...]
|