Resultats de la cerca frase exacta: 453
Diccionari de la llengua catalana
|
71.
remenjar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Destruir en certs indrets (un color estampat) a fi d'obtenir un dibuix en blanc. [...]
|
|
72.
tardo-
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot italià tardo, 'proper a la fi'. Ex.: tardoromà, tardomedieval, tardofranquisme. [...]
|
|
73.
teleo- [o telo-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. télos téleos, 'fi', 'terme'. Ex.: teleonomia, telocele, telofase. [...]
|
|
74.
eixampla
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'eixamplar; l'efecte. Roba sobrant que es deixa sense tallar en fer les costures d'una peça de vestir a fi, si després convé, de poder-la eixamplar. donar eixamples Donar llibertat d'acció, no imposar limitacions. fer eixamples Eixamplar un espai llevant-ne [...]
|
|
75.
fumatge
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Operació de sotmetre aliments a l'acció del fum a fi d'assaonar-los i de conservar-los. [...]
|
|
76.
milonita
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Roca de dinamometamorfisme que presenta un gra molt fi i és producte d'una bretxificació extrema. [...]
|
|
77.
pètita
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que es demana a la fi d'un escrit, una sol·licitud, una instància, un memorial. [...]
|
|
78.
acabament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'acabar o d'acabar-se. Donar acabament a un llibre. Menar un plet a acabament. Venir a acabament. L'excursió tingué un mal acabament. Fi, extrem d'una cosa. A l'acabament del carrer. Ornament que termina una cosa. El mantell té un acabament de randes. [...]
acabament
|
|
79.
desbotar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deixar anar bruscament, descarregar, allò que es porta dins. Aquest remei l'ha fet desbotar per dalt i per baix. Feia dues hores que els núvols amenaçaven pluja; per fi han desbotat. Ell volia callar; però a la fi ha hagut de desbotar. Esbotzar. Desbotar una porta. [...]
|
|
80.
addenda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Notes addicionals a la fi d'un escrit, especialment d'un llibre, per a completar-lo o corregir-lo. [...]
|
acabament
1 m. [LC] Acció d'acabar o d'acabar-se. Donar acabament a un llibre. Menar un plet a acabament. Venir a acabament. L'excursió tingué un mal acabament.
2 1 m. [LC] Fi, extrem d'una cosa. A l'acabament del carrer.
2 2 m. [LC] Ornament que termina una cosa. El mantell té un acabament de randes.