Resultats de la cerca frase exacta: 118
Diccionari de la llengua catalana
|
61.
claudicar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abandonar la resistència o l'esforç en una empresa. Ara ja no pots claudicar, has de continuar endavant amb la teva carrera. Faltar al deure o als propis principis. Coixejar. [...]
|
|
62.
acotar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atansar (una cosa) a una altra fins a posar-les suaument en contacte. Acotar la roba a l'esquena. Acotar l'orella a terra per escoltar. acotar el cap Abaixar-lo fins a tocar la barba el pit. Inclinar la part superior del cos endavant, cap a terra. S'acotà tant que el front li tocava a terra [...]
acotar1
|
|
63.
desentendre's
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No voler intervenir en alguna cosa, prescindir-ne, fer-ne abstracció. L'Ajuntament es desentenia d'aquest fenomen de cultura popular. En Tomàs aviat es va desentendre d'acompanyar la Teresa. Vosaltres podeu tirar endavant: jo me'n desentenc. fer el desentès Fer com qui no sent el [...]
|
|
64.
fatalisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina que considera tot el que passa com a determinat per endavant d'una manera inevitable. Actitud de qui s'abandona completament als esdeveniments. Ha assumit els canvis amb resignació i fatalisme. [...]
|
|
65.
bestreta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de bestreure. Fer una bestreta. Li han fet la bestreta d'una mensualitat. Diner bestret o anticipat. Ha demanat una bestreta del sou. a la bestreta Per endavant. Pagar a la bestreta. [...]
|
|
66.
enlaire
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A una distància més o menys gran de terra, amunt dins l'aire. Volen molt enlaire. No ho tiris tan enlaire. Més enlaire. Menys enlaire. Pot posposar-se a un substantiu. Estava panxa enlaire. Va caure de potes enlaire. deixar enlaire [o restar enlaire] Deixar sense tirar endavant [...]
|
|
67.
amfibòlic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent als amfíbols. Que conté amfíbols. En zool., que pot ésser projectat cap endavant i cap endarrere com el dit exterior de l'òliba. En med., incert o irregular, de pronòstic dubtós. [...]
|
|
68.
avant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En direcció a un indret que és davant nostre, enllà en el sentit del moviment. Marxar avant. Anar sempre avant. en avant En un escrit, en una relació, després, més endavant. Exclamació per a encoratjar. [...]
|
|
69.
bestreure
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Avançar (diners) a algú, pagar per endavant o abans del temps establert. Ara no ho podríem pagar, però ell ens bestraurà els diners. Dels diners que ens hauràs de pagar, ens en pots ara bestreure cinc-cents euros. [...]
|
|
70.
apuntalar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
alguna cosa ferma per exercir o resistir un esforç sense cedir. Es va apuntalar a la barana del pont perquè el vent el feia caure. Prevenir-se de la protecció d'algú en una empresa. Per tirar aquella investigació endavant, es va haver d'apuntalar en l'Institut. [...]
|
acotar1
1 1 v. tr. [LC] Atansar (una cosa) a una altra fins a posar-les suaument en contacte. Acotar la roba a l'esquena. Acotar l'orella a terra per escoltar.
1 2 [LC] acotar el cap Abaixar-lo fins a tocar la barba el pit.
1 3 intr. pron. [LC] Inclinar la part superior del cos endavant, cap a terra. S'acotà tant que el front li tocava a terra. Caminava acotat sota el gran feix que duia a l'esquena.
2 tr. [AGF] Tallar (un arbre) ran de terra per tal que tregui tanys.