1 1 v. tr. [LC] Provar que (algú o quelcom) és just, innocent, legítim, real. Com podreu mai justificar la vostra acció? El fi no justifica els mitjans. Va ser molt impertinent, la fatiga no el justificava. Les nostres esperances, les nostres profecies, els fets les han vingudes a justificar. Justificar un pagament. 1 2 intr. pron. [LC] Declarar-se innocent, demostrar la pròpia inculpabilitat. L'home raona molt més per a justificar-se que per a actuar. 2 1 tr. [AF] Canviar els espais (d'una línia) per uns altres de més amples o més estrets per tal que la ratlla faci la mida completa. Justificar les línies, les interlínies, en una composició tipogràfica. 2 2 tr. [IN] En inform., ajustar (una cadena) dins l'espai que li està reservat de forma que el primer o el darrer element de la cadena ocupi un lloc determinat. 3 tr. [RE] Déu, fer just (algú) per l'acció de la gràcia.
