Resultats de la cerca frase exacta: 8
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
intransitiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no admet complement directe. Un verb intransitiu. Una oració, una construcció, intransitiva. [...]
|
|
2.
intransitivitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propietat d'un verb intransitiu. [...]
|
|
3.
intransitivament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Com a intransitiu. Un verb transitiu usat intransitivament. [...]
|
|
4.
absolutiu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cas de la declinació que, en llengües com ara el basc, caracteritza l'objecte d'un verb transitiu i el subjecte d'un verb intransitiu, per oposició al subjecte d'un verb transitiu. Cas absolutiu. [...]
|
|
5.
ergativitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Paral·lelisme sintàctic entre l'objecte d'un verb transitiu i el subjecte d'un verb intransitiu. [...]
|
|
6.
ergatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'ergativitat. Construcció ergativa. Llengua ergativa. Verb ergatiu. Cas de la declinació de llengües com ara el basc que caracteritza el subjecte d'un verb transitiu, per oposició a l'objecte d'un verb transitiu i al subjecte d'un verb intransitiu. Cas [...]
|
|
7.
acusatiu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
declinació. acusatiu de qualificació Acusatiu intern. acusatiu doble En la sintaxi grega i llatina, complement propi dels verbs que regeixen dos complements d'objecte, generalment l'un de persona i l'altre de cosa. acusatiu intern Complement d'un verb intransitiu de la mateixa arrel o [...]
acusatiu
|
|
8.
verb
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
en temps, aspecte, mode, nombre o persona que en una oració formen part d'un predicat i que designen accions, processos o estats. Verb transitiu, intransitiu. Mot d'aquesta categoria. El mot córrer és un verb. verb absolut Verb que, essent transitiu per naturalesa, és usat [...]
|
acusatiu
1 1 m. [FL] [LC] Cas de la declinació de llengües com ara el llatí o el grec que correspon a la funció de complement directe d'un verb transitiu o de complement d'una preposició amb el valor de direcció, aproximació, etc.
1 2 adj. [FL] Cas acusatiu.
2 1 m. [FL] Complement directe en llengües sense declinació.
2 2 [FL] acusatiu de qualificació Acusatiu intern.
2 3 [FL] acusatiu doble En la sintaxi grega i llatina, complement propi dels verbs que regeixen dos complements d'objecte, generalment l'un de persona i l'altre de cosa.
2 4 [FL] acusatiu intern Complement d'un verb intransitiu de la mateixa arrel o significació. L'acusatiu intern la seva vida de l'oració Viu la seva vida.