Resultats de la cerca frase exacta: 229
Diccionari de la llengua catalana
|
51.
gamar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar una gamadura. Les cabres es gamen si pasturen l'herba amb la rosada. [...]
|
|
52.
aficionar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar afició. Els nobles anglesos s'aficionaven a la ciència. S'ha aficionat a llegir. [...]
|
|
53.
entrapar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar en una trapa, com en una trapa. Vaig entrapar-me la cama entre dues fustes. [...]
|
|
54.
polsar 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar una polsada (d'una substància). Polsar rapè. Va polsar un xic de sal. [...]
|
|
55.
prènsil
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adaptat per a agafar encerclant. La trompa prènsil dels elefants. La cua prènsil de certs simis. [...]
|
|
56.
trastets
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Coses que hom té de poc valor, especialment mobles, estris, eines. agafar els trastets Anar-se'n. [...]
|
|
57.
dèria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Idea fixa que mena o incita persistentment a fer alguna cosa. Llavors ell tenia la dèria de casar-se. Tenir, agafar, una dèria per una cosa. Objecte que la motiva. Cadascú té la seva dèria. Tu no t'escoltes a ningú: vas a la teva dèria i prou. [...]
|
|
58.
afal·lerar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar una fal·lera. Va afal·lerar-se tant amb la seva terra que no tornà a deixar-la mai més. [...]
afal·lerar-se
v. intr. pron. [LC] Agafar una fal·lera. Va afal·lerar-se tant amb la seva terra que no tornà a deixar-la mai més. 
|
|
59.
destemptar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar (algú) en un estat d'esperit de no saber cap a quina cosa decantar-se, quina direcció agafar. [...]
|
|
60.
prensió
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de prendre o d'agafar quelcom amb la mà o amb un altre membre. Òrgans de prensió. [...]
|
afal·lerar-se
v. intr. pron. [LC] Agafar una fal·lera. Va afal·lerar-se tant amb la seva terra que no tornà a deixar-la mai més.
v. intr. pron. [LC] Agafar una fal·lera. Va afal·lerar-se tant amb la seva terra que no tornà a deixar-la mai més.