Resultats de la cerca frase exacta: 4
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
afligir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una desgràcia, un mal, colpir dolorosament. La mort del seu fill el va afligir molt. La fam, la guerra que afligia el país. Les malalties que afligeixen els homes. Afligia els seus pares amb la seva conducta. Esdevenir fortament adolorat. No t'afligeixis, que la ferida no és tan greu [...]
afligir
|
|
2.
afligiment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'afligir. Aflicció. [...]
|
|
3.
desconsolar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Privar de consol, afligir. Què et desconsola? No et desconsolis així! [...]
|
|
4.
amargar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer esdevenir amarg. Aquesta beguda m'ha amargat la boca. Afligir moralment, llevar el goig. Aquest fill, amb el seu mal cap, li amarga l'existència. Tenir un gust amarg. Un xarop que amarga com el fel. [...]
|
afligir
1 v. tr. [LC] Una desgràcia, un mal, colpir dolorosament. La mort del seu fill el va afligir molt. La fam, la guerra que afligia el país. Les malalties que afligeixen els homes. Afligia els seus pares amb la seva conducta.
2 intr. pron. [LC] Esdevenir fortament adolorat. No t'afligeixis, que la ferida no és tan greu com ens crèiem. Per no res s'afligeix.