81.
aplegador 2 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que aplega. De pare aplegador fill escampador. Recollidor per a les escombraries semblant a un caixó sense coberta i obert per davant, amb un mànec llarg. Persona que capta i demana almoina per a algun santuari o alguna ermita. [...]
|
82.
esbocinar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer bocins (una cosa). De la trompada, el vidre del davant es va ben esbocinar. [...]
|
83.
extàtic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propi de l'èxtasi, que està en èxtasi. Visió extàtica. Restar extàtic davant la seva bellesa. [...]
|
84.
aglutinina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anticòs del plasma sanguini que actua davant determinats antígens o davant les cèl·lules que els contenen, com els eritròcits, els bacteris, etc., i en provoca l'aglutinació. [...]
|
85.
contravall
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vall auxiliar fet davant el vall principal. [...]
aglutinina
f. [BI] [MD] Anticòs del plasma sanguini que actua davant determinats antígens o davant les cèl·lules que els contenen, com els eritròcits, els bacteris, etc., i en provoca l'aglutinació. |
86.
davantejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar, passar, al davant (d'algú). [...]
|
87.
notariat 2 -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Autoritzat davant notari, abonat amb fe notarial. [...]
|
88.
precordial
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Situat al davant del cor. Regió precordial. [...]
|
89.
llengota
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de treure la llengua davant d'algú en senyal de befa. Fer llengotes. M'ha fet una llengota. [...]
|
90.
recontador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que reconta. recontador de noves Recitador de relats reals o llegendaris, profans o sagrats, que actuava davant un públic. [...]
|