1 1 v. tr. [LC] Dirigir cap avall (una part del cos). Ajup el cap o t'hi donaràs un cop. 1 2 v. intr. pron. [LC] Abaixar-se, especialment doblegant les cames. S'ajupien darrere la barana perquè no els veiéssim. No cal que t'ajupis a collir-lo. 2 1 v. tr. [LC] Fer que (algú) s'humiliï, que accepti el voler d'altri contra el propi. Ni a bastonades no el poden ajupir: sempre fa la seva santa voluntat. 2 2 v. intr. pron. [LC] Conformar-se a fer el voler d'altri contra el propi, humiliar-se. Ell voldria manar tot sol a casa i que jo m'ajupís. No es va ajupir a les exigències de la direcció. 3 v. tr. [LC] Cloure entre dues coses que s'ajunten. En tancar la porta no li ajupis els dits, no t'ajupis els dits.
