Emmenar (algú) a alguna cosa. Tot m'indueix a creure-ho. La va induir al mal. En lòg., inferir per inducció. Produir fenòmens d'inducció (en un conductor elèctric, en un cos magnetitzable). [...]

Induir, arrossegar, (algú) a alguna cosa amb abelliments, promeses, etc. El va seduir l'esperança d'enriquir-se. Aquell seu aire innocent em va seduir: me'n vaig enamorar. No us deixeu seduir per les seves promeses. Induir (algú) a tenir relacions sexuals. Seduir un noi, una dona. [...]

Induir amb enganys, males arts, a fer alguna cosa. [...]

Que amoixa. Amb paraules amoixadores, el va induir a fer-ho. [...]

Induir amb paraules persuasives. Exhortar algú a estudiar. Exhortar a ben morir. [...]

Apartar (algú) del bon camí. Induir a obrar erradament, no rectament. Si continua desencaminant-se així, no sé pas com acabarà. [...]

Substància reconeguda com a estranya per l'organisme, capaç d'induir en aquest una resposta immunitària i la producció d'anticossos. [...]

Substància tòxica per a les plantes produïda pels agents paràsits i que pot induir algun dels símptomes usualment causats per patògens vius. [...]

Acció d'abellir o d'abellir-se. Induir a actuar algú amb paraules, esguards i altres abelliments. Cosa que abelleix. Els abelliments del món. Anhel. [...]