Resultats de la cerca frase exacta: 6
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
avenir 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Situació futura d'algú. [...]
|
|
2.
avenir 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer que (persones diverses) deixin de discrepar, d'ésser en discòrdia. No els podem avenir. Deixar de discrepar, d'ésser en discòrdia. Cadascun s'ha entossudit en la seva opinió: no es poden avenir. No els poden fer avenir. Acordar-se, entendre's bé, coincidir, en [...]
|
|
3.
avindre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
V. avenir². [...]
|
|
4.
cabre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pell Estar ple d'orgull, de satisfacció, etc. No cabia a la pell de goig. no cabre algú al món Ésser molt superbiós. no cabre una cosa a la barretina [o no cabre una cosa al cap] No saber-se'n avenir, no poder comprendre que sigui, que s'esdevingui. Alguna cosa [...]
|
|
5.
agermanar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a terme projectes solidaris. Fer avenir perfectament. Dos colors difícils d'agermanar. En ella, el talent s'agermana amb la modèstia. La poesia i la pintura s'agermanen a l'exposició que hem visitat avui. Unir, mancomunar. Agermanàvem els nostres esforços. [...]
|
|
6.
acabar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
dissuadir-lo; però no n'acabaràs res. Obtenir d'algú. Vaig acabar amb el director que em concediria l'augment de sou. Acordar 1. Vam acabar amb l'Anna d'anar-hi amb cotxe. no poder-se acabar una cosa [o no saber-se acabar una cosa] No saber-se'n avenir. Arribar a la seva fi. Creia que [...]
acabar
|
acabar
1 1 v. tr. [LC] Portar a fi, donar fi (a una cosa començada). Acabar la tasca. Acabar els estudis. Acabar la lectura d'un llibre.
1 2 v. tr. [LC] Donar l'última mà (a una cosa). Secció de la fàbrica on acaben els televisors.
1 3 v. tr. [IT] [LC] Sotmetre (els teixits) a un conjunt d'operacions i processos que, per procediments termomecànics, varien algunes de les seves característiques.
2 1 v. tr. [LC] Arribar a l'exhauriment (d'una cosa). Acabar el vi. Ja han acabat els diners.
2 2 v. tr. pron. [LC] Acaba't el tall i et daré postres.
3 1 v. tr. [LC] acabar-ne Aconseguir-ne, treure'n. Què n'acabes, de fer això? Tu prou t'esforces a dissuadir-lo; però no n'acabaràs res.
3 2 v. tr. [LC] Obtenir d'algú. Vaig acabar amb el director que em concediria l'augment de sou.
3 3 v. tr. [LC] Acordar 1. Vam acabar amb l'Anna d'anar-hi amb cotxe.
4 v. tr. [LC] no poder-se acabar una cosa [o no saber-se acabar una cosa] No saber-se'n avenir.
5 1 v. intr. [LC] Arribar a la seva fi. Creia que el món acabaria.
5 2 v. intr. pron. [LC] Això no s'acaba mai.
5 3 [LC] acabar com el rosari de l'aurora Acabar amb baralles.
5 4 [LC] acabar en bé Acabar bé.
5 5 v. intr. pron. [LC] s'ha acabat el bròquil! Expressió dita autoritàriament per donar per acabada una conversa, unes objeccions, etc.
6 v. intr. pron. [LC] Acostar-se a la mort després d'un procés de deteriorament físic. El metge diu que la mare s'acaba.
7 1 v. intr. [LC] Tenir fi. On acaba aquest camí?
7 2 v. intr. pron. [LC] El carrer s'acaba ací.
8 1 v. intr. [LC] Ésser terminat. Acabar un mot en consonant.
8 2 v. intr. pron. [LC] Acabar-se en punta.
9 v. intr. [LC] Posar fi a l'existència (d'algú o d'alguna cosa). Estava decidit a acabar amb aquella falsa amistat per sempre més. Tenia una malaltia que acabaria amb la seva vida en poques setmanes.
10 1 v. intr. [LC] Trobar-se de tal o tal manera com a resultat d'una activitat continuada. Va acabar cansat i tip d'esperar-lo. Quan parla, s'enfarfolla i acaba que no l'entén ningú.
10 2 v. tr. [LC] Arribar al final (d'un espai de temps) trobant-se de tal o tal manera com a resultat d'una activitat continuada. Treballen tant que acaben la jornada ben cansats.
11 1 v. aux. [LC] Davant d'infinitiu introduït per la preposició de , portar a la fi l'acció expressada per l'infinitiu. Quan acabi de repuntar els pantalons, ja vindré.
11 2 v. aux. [LC] Davant d'infinitiu introduït per la preposició de , estar a punt de, mancar poc per a. Encara no hi som, però ja hi acabem d'arribar.
11 3 v. aux. [LC] Davant d'infinitiu introduït per la preposició de , aportar l'últim element necessari perquè es realitzi l'acció expressada per l'infinitiu. Ha volgut reparar el transistor i l'ha acabat d'espatllar.
11 4 v. aux. [LC] Davant d'infinitiu introduït per la preposició de , haver fet en un passat recent l'acció expressada per aquell infinitiu. Ara acaben d'arribar i ja són a la sala.
11 5 [LC] acabat de Davant d'infinitiu, que acaba de, que és acabat de. Acabat de néixer. Acabat de coure.
12 v. aux. [LC] no acabar de Davant d'infinitiu, no abastar a. No acabem de comprendre-ho. No acabem d'arribar-hi amb la mà.
13 [LC] en acabant loc. adv. Després, tot seguit.
14 v. aux. [LC] Davant de gerundi o davant d'infinitiu introduït per la preposició per , arribar finalment a fer alguna cosa o a tenir un estat determinat. Aquest home acabarà traient-nos de polleguera! Si continuen apujant els preus, acabaré per no posar més els peus en aquesta botiga.