Resultats de la cerca frase exacta: 20
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
disgust
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fort desplaer que causa a algú un esdeveniment, el capteniment d'algú. Creieu que en vaig tenir un disgust. Pobre home: els seus fills no li donen sinó disgustos. [...]
|
|
2.
malviatge
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió de disgust, d'impaciència. [...]
|
|
3.
nàusea
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ganes de vomitar. [usat generalment en pl.] Fàstic, profund disgust, moral. [...]
|
|
4.
incomoditat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manca de comoditat. Qualitat d'incòmode. Molèstia, disgust. [...]
|
|
5.
redeu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió usada per a indicar admiració, sorpresa, disgust. [...]
|
|
6.
subsistir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Continuar existint, continuar essent vàlid. Subsisteixen les mateixes causes de disgust. [...]
|
|
7.
ressentiment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de ressentir-se; l'efecte. Disgust, irritació, que hom sent per una ofensa, una burla, un engany, etc. El capteniment dels amics li va deixar el cor ple de ressentiment. Hem restat amics, sense rancúnies ni ressentiments. [...]
ressentiment
|
|
8.
vaja
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió usada per a indicar admiració, contrarietat, disgust, sorpresa, etc. Vaja, ara no trobo l'encenedor. Expressió usada per a tancar un tema o donar-lo per prou tractat. No m'acaba de fer el pes, però vaja, me'l quedaré. [...]
|
|
9.
afinat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pervingut a un exhauriment extrem de forces per malaltia o fatiga. Està afinat, no sé pas si podrà restablir-se. Els pobres nàufrags estaven exhaurits, afinats. Amb el semblant empal·lidit i desfigurat com el d'un mort, per efecte d'un esglai, un disgust, un accident [...]
|
|
10.
esmús -ussa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obtús i sense punta. Que ha perdut l'agudesa del tall. Un ganivet rovellat i esmús, que no talla. Que manifesta disgust o contrarietat. [...]
|
ressentiment
1 m. [LC] Acció de ressentir-se; l'efecte.
2 m. [LC] Disgust, irritació, que hom sent per una ofensa, una burla, un engany, etc. El capteniment dels amics li va deixar el cor ple de ressentiment. Hem restat amics, sense rancúnies ni ressentiments.