1.
anul·lar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tornar nul. La seva fermesa m'anul·la. El camp magnètic es va afeblint fins a anul·lar-se. Casar-se i anul·lar-se, tot u. Deixar sense efecte (una llei, un tractat, una disposició), llevar-ne valor o força. [...]
|
2.
irritar 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anul·lar, invalidar. [...]
|
3.
anul·lament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'anul·lar. [...]
|
4.
anul·lable
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es pot anul·lar. [...]
|
5.
desconvidar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anul·lar el convit fet (a algú). [...]
|
6.
desinvitar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anul·lar la invitació feta (a algú). [...]
|
7.
anul·latiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té poder d'anul·lar. Una sentència anul·lativa. [...]
|
8.
desconvocar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anul·lar la convocatòria (d'algú, d'una reunió, etc.). [...]
|
9.
rescindir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anul·lar, deixar sense efecte, (un contracte, un decret, etc.). [...]
|
10.
acuindar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anul·lar (un pacte feudal), trencar (un vincle de vassallatge). [...]
|