101.
intemperant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no és moderat, mesurat, en el seu comportament. Intemperant en el menjar, en el beure. [...]
|
102.
magnetoquímica
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estudi del comportament magnètic de les substàncies químiques sotmeses a l'acció d'un camp magnètic. [...]
apergaminat -ada
![]() |
103.
apergaminat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té l'aspecte del pergamí. Paper apergaminat. Una cara apergaminada. [...]
|
104.
poblejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una ciutat o una vila, tenir l'aspecte d'un poble. [...]
|
105.
soma
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cos, en el seu aspecte físic, orgànic. Citoplasma d'una neurona. [...]
|
106.
ànguids
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de rèptils saures, generalment sense potes i d'aspecte serpentiforme, però amb parpelles mòbils i obertura auditiva externa, que inclou el vidriol. Individu d'aquesta família. [...]
|
107.
papaia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fruit comestible del papaier, gros i pesant, amb aspecte de meló de color groc ataronjat per fora i de polpa carabassa dolça, emprada en la indústria alimentària. [...]
|
108.
tar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer artiodàctil de la família dels bòvids, d'aspecte de cabra, que habita a l'Índia i a Aràbia i és de fàcil domesticació (Hemitragus jemlahicus). [...]
|
109.
saimiri
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer primat de la família dels cèbids, petit i dotat de gran agilitat, que habita les selves de l'Amèrica Central i del Sud i és molt emprat en estudis de comportament (Saimiri sciureus). [...]
|
110.
pessimista
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al pessimisme o als pessimistes. Seguidor del pessimisme. Inclinat a veure i a jutjar les coses en llur aspecte menys favorable. [...]
|