Resultats de la cerca frase exacta: 6
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
apuntalar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sostenir amb un o més puntals (alguna cosa). Les branques eren tan carregades de fruita que les han hagudes d'apuntalar perquè no es trenquessin, perquè no toquessin a terra. Apuntaleu aquest mur; altrament, el dia d'un aiguat podria ensorrar-se. Posar-se convenientment descansant en [...]
apuntalar
|
|
2.
estantolar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Apuntalar. [...]
|
|
3.
estintolar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Apuntalar. [...]
|
|
4.
estontolar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Apuntalar. [...]
|
|
5.
apuntalament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'apuntalar o d'apuntalar-se; l'efecte. [...]
|
|
6.
escorar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Apuntalar amb escores. Escorar un vaixell. Una nau, inclinar-se lateralment. [...]
|
apuntalar
1 v. tr. [LC] Sostenir amb un o més puntals (alguna cosa). Les branques eren tan carregades de fruita que les han hagudes d'apuntalar perquè no es trenquessin, perquè no toquessin a terra. Apuntaleu aquest mur; altrament, el dia d'un aiguat podria ensorrar-se.
2 1 intr. pron. [LC] Posar-se convenientment descansant en alguna cosa ferma per exercir o resistir un esforç sense cedir. Es va apuntalar a la barana del pont perquè el vent el feia caure.
2 2 intr. pron. [LC] Prevenir-se de la protecció d'algú en una empresa. Per tirar aquella investigació endavant, es va haver d'apuntalar en l'Institut.