1.
prometre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obligar-se a fer, donar paraula de fer, (alguna cosa), de donar o concedir (alguna cosa). Ell ens va prometre que vindria i segurament vindrà. Ell no fa mai el que promet. Em va prometre un rellotge i encara no me l'ha donat. Donar paraula de casament. La Laura es va prometre amb en Jaume [...]
|
2.
esposar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prendre per marit o per muller. Prometre's mútuament de casar-se. S'ha esposat amb una hereva molt rica, però no s'hi casarà. Casar-se. [...]
|
3.
prometença
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de prometre. Paraula donada de fer alguna cosa. Oferiment fet a Déu o a un sant d'executar una obra piadosa, condicionat generalment a l'obtenció d'una gràcia. [...]
|
4.
atenir-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ajustar-se, en les seves accions o creences, a alguna cosa, restar-hi fidel, no separar-se'n. Atenir-se a una ordre, a les instruccions d'algú. Atenir-se a una doctrina. Atenir-se algú a allò que va prometre. [...]
atenir-se
[en registre informal, la forma de l'imperatiu v. intr. pron. [AD] [LC] Ajustar-se, en les seves accions o creences, a alguna cosa, restar-hi fidel, no separar-se'n. Atenir-se a una ordre, a les instruccions d'algú. Atenir-se a una doctrina. Atenir-se algú a allò que va prometre. |
5.
estratagema
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Artifici emprat per a aconseguir alguna cosa, especialment per a enganyar l'enemic, un adversari, etc. Va emprar l'estratagema de prometre als nois una setmana de vacances. Havien preparat l'estratagema d'usar els vehicles capturats a l'enemic. [...]
|
6.
jurar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afirmar, prometre, apel·lant a Déu, a una cosa jutjada sagrada, a una sanció superior, com a testimoni de la veritat de l'afirmació, de la sinceritat de la prometença. Ho juro per Déu, per tots els sants, per la memòria del meu pare, per la salut dels meus fills [...]
|
7.
quitar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer quiti d'una obligació pecuniària. Em va prometre que em quitaria de tots els meus deutes. Esdevenir quiti. Endeutat i sense esperança de quitar-se. Rescabalar, pagar prou per a compensar una despesa feta. Desempenyorar o recobrar (una cosa empenyorada) pagant la quantitat [...]
|
8.
comprometre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
crítica o lligant-lo als interessos d'algú altre. Està compromès en el robatori. Amb les teves indiscrecions, l'has compromesa. La teva actitud ens compromet a tots. Parlant amb aquell home, s'ha compromès. Prometre, en pacte, de reservar, de donar, etc., (alguna cosa). Tinc deu [...]
|
9.
desdir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
valor, etc. Les persones íntegres no desdiuen mai. Algú, no mantenir el que ha dit, el que ha promès, allò a què s'ha compromès. S'ha desdit del tracte. A darrera hora es va desdir de marxar. És un pocavergonya; ja ho he dit i no me'n desdic. Em va prometre de [...]
|
10.
recordar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Venir algú o alguna cosa a la memòria, no oblidar-los o no haver-los oblidat, tenir-los presents en la ment. Em vas prometre que vindries: no te'n recordes? Mai no et recordes dels teus germans. Em recordo de tot el que em vas dir. Ja t'has recordat de treure la clau del pany? Fer un acte en [...]
|