21.
vesper
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Niu d'una colònia de vespes. Munió de vespes. Afer complicat en què hom corre grans riscos. Munió de persones o de coses perilloses en algun concepte. Àntrax 1 1. aguilot vesper V. aguilot. falcó vesper V. falcó. [...]
|
22.
tautologia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Repetició amb una altra forma, sovint innecessària, d'un pensament o d'un concepte ja expressat. En lòg., proposició que és vera en virtut de la seva forma, sigui quin sigui el valor de veritat dels elements que la componen. [...]
|
23.
probabilitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de probable. Concepte que permet d'expressar quantitativament el caràcter aleatori d'un esdeveniment o fenomen que hom creu que pot succeir. Càlcul de probabilitats. Teoria de les probabilitats. probabilitat condicionada Probabilitat d'ocurrència d'un esdeveniment quan n [...]
|
24.
vanitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de va. La vanitat dels plaers del món. Orgull inspirat per un alt concepte de les pròpies qualitats o mèrits, acompanyat d'un desig excessiu d'ésser notat i lloat de les gents. És un home carregat de vanitat. Tenir una vanitat ridícula, insuportable. [...]
|
25.
suposició
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de suposar. Fer una suposició. Per via de suposició. En suposició. Proposició que expressa allò que hom suposa. En la lògica medieval, manera de significar d'un terme segons que aquest sigui pres en la seva materialitat o remeti a un concepte o a un individu. [...]
|
26.
error
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'allunyar-se del ver, del just. Cometre un error. Caure en un error. Esmenar un error. Adonar-se algú del seu error. Treure algú del seu error. Fer veure a algú el seu error. Concepte, opinió, doctrina, que no està conforme a la veritat. Error de judici, de [...]
|
27.
polimorfisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de polimorf. Propietat de la substància que, sense canviar de composició química, té dues o més fases o modificacions cristal·lines. Coexistència de dues o més unitats lèxiques formalment relacionades per a expressar el mateix concepte [...]
|
28.
esquema
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
variació de certs fenòmens. Representació sensible d'un concepte. [...]
|
29.
mite
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relat fabulós tradicional sobre els déus, els herois, els orígens d'un poble, etc., que expressa, d'una manera simbòlica, un concepte religiós, filosòfic o social. El mite de Ròmul i Rem. Relat poètic i fabulós que serveix per a explicar una doctrina [...]
mite
![]() |
30.
universal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'univers. Que s'estén a tots els éssers en general o a tots els d'un determinat conjunt. La gravetat és un cas particular de la gravitació universal. Concepte que es refereix a tots els individus de la mateixa classe, del mateix gènere, de la [...]
|