141.
camèlia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbust o arbret del gènere Camellia, de la família de les teàcies, de fulles perennes, coriàcies, i grans flors sèssils, rosades, vermelloses o blanques, de vegades oloroses, originari de l'Àsia tropical i subtropical, conreat a Europa des del segle xviii. Flor de la [...]
|
142.
cerverina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mediterrànies, de vegades utilitzada com a flor seca (Catananche caerulea). [...]
|
143.
ciati
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inflorescència pròpia de les eufòrbies, integrada per una flor femenina central llargament pedunculada, cinc grups de flors masculines reduïdes cadascuna a un sol estam i un involucre en forma de copa constituït per cinc bràctees i acompanyat de quatre o cinc peces [...]
ciati
m. [BO] Inflorescència pròpia de les eufòrbies, integrada per una flor femenina central llargament pedunculada, cinc grups de flors masculines reduïdes cadascuna a un sol estam i un involucre en forma de copa constituït per cinc bràctees i acompanyat de quatre o cinc peces nectaríferes de forma i color característics. |
144.
lis
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les amaril·lidàcies, bulbosa, de fulles dístiques i cintiformes i flor única, vermella, amb tres pètals tombats cap avall i altres tres redreçats i caragolats en cilindre a la base, originària d'Amèrica Central i cultivada en els [...]
|
145.
tulipa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta de la família de les liliàcies, bulbosa, de tija única, fulles poc nombroses, oblongues, lanceolades o linears i un xic carnoses i flor terminal grossa, més o menys campanulada i de colors diversos, d'origen asiàtic i cultivada com a ornamental (Tulipa gesneriana, T [...]
|
146.
astrància
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
d'una flor regular, i fruit petit i esquamós, pròpia de la muntanya humida. [...]
|
147.
desenterrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure de sota terra (allò que és enterrat). Els antics tresors que els arqueòlegs desenterren. El jutge va manar que desenterressin el cadàver. Van desenterrar antigues discòrdies familiars. Una cosa que era sota terra, sortir de terra, a flor de terra. La terra va tremir [...]
|
148.
agèrat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les compostes, de fulles simples i serrades i flor groga, pròpia de la regió mediterrània (Achillea ageratum). agèrat de Mèxic Planta anual de la família de les compostes, de fulles lanceolades o el·líptiques i flors de color blau [...]
|
149.
eflorescència
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Acumulació de sals solubles a flor de terra per evaporació de solucions salines del sòl. Exantema. [...]
|
150.
bocabadat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
obertes a flor de terra, amb el marge dentat (Helvella leucomelaena o Acetabula leucomelas). [...]
|