FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Tàrbena. Relatiu o pertanyent a Tàrbena o als seus habitants. Parlar del valencià meridional parlat a Tàrbena. Relatiu o pertanyent a aquest parlar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment d'ideologia liberal, organitzat en societats secretes i relacionat amb la francmaçoneria, format a la Itàlia meridional al començament del segle xix, durant la dominació napoleònica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble preromà estès des del Llenguadoc meridional fins a Andalusia. Habitant de l'antiga regió caucàsica d'Ibèria o de la Geòrgia en general. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba perenne de la família de les gramínies, robusta, de fulles linears molt llargues i flors agrupades en grans panícules terminals laxes, pròpia del Mediterrani meridional (Ampelodesmos mauritanica). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble de l'Índia meridional i del nord de Sri Lanka. Relatiu o pertanyent als tàmils. Llengua dravídica parlada pels tàmils. Relatiu o pertanyent al tàmil. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
originari de l'Àsia meridional, apreciat per la seva fusta (Tectona grandis). Fusta de tec, de color bru groguenc, untuosa al tacte, dura i resistent, usada principalment en la construcció de naus. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu pertanyent a qualsevol dels pobles de llengua bantú. Relatiu o pertanyent als bantús. Grup de llengües nigerocongoleses parlades a la meitat meridional d'Àfrica. Relatiu o pertanyent al bantú. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta herbàcia del gènere Gerbera, de la família de les compostes, de fulles dentades o lobades i capítols de colors diversos, originària de l'Àfrica meridional i cultivada als jardins. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de l'ordre dels falconiformes, d'uns 75 centímetres de llargada, plomatge negre, amb el cap i el coll vermells sense plomes, propi de l'Amèrica meridional (Cathartes aura). [...]