Resultats de la cerca frase exacta: 7
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
balancejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer moure oscil·lant a un costat i a l'altre de la posició d'equilibri. El vent balancejava les barques. No et balancegis tant! Moure's oscil·lant a un costat i a l'altre de la posició d'equilibri. La nau, com balancejava! El vaig veure que anava carrer avall balancejant. Les ba [...]
balancejar
|
|
2.
balançar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Balancejar 1 . [...]
|
|
3.
bambolejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Balancejar 2 . [...]
|
|
4.
balanceig
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de balancejar o de balancejar-se; l'efecte. [...]
|
|
5.
bransolejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Balancejar . Fa un vent que ho fa bransolejar tot. [...]
|
|
6.
sondrollar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Balancejar fent sotracs com fan certs bressols. Trontollar 1 . Fer sondrollar. [...]
|
|
7.
balandrejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Oscil·lar, balancejar. El cotxe balandreja com una tartana. El fullatge penja i balandreja. Gronxar-se, balancejar-se. El cap es balandreja i els peus vacil·len. La corda es balandreja lligada per un extrem. [...]
|
balancejar
1 v. tr. [LC] Fer moure oscil·lant a un costat i a l'altre de la posició d'equilibri. El vent balancejava les barques. No et balancegis tant!
2 intr. [LC] Moure's oscil·lant a un costat i a l'altre de la posició d'equilibri. La nau, com balancejava! El vaig veure que anava carrer avall balancejant.
3 intr. pron. [LC] Les barques es balancejaven a l'embat del vent.