Resultats de la cerca frase exacta: 13
Diccionari de la llengua catalana
|
11.
perdre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Aquesta roba perd. Perdre el fil del discurs. Una conducció, un recipient, deixar escapar (el fluid que conté). Aquesta canonada perd gas. Aquest càntir perd. Errar el camí i no arribar al lloc on es pretenia, anar a raure a un indret desconegut. Ens havíem perdut en el bosc [...]
|
|
12.
cop 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Encontre violent, brusc, d'un cos contra un altre. Em va donar un cop a l'esquena. Vaig rebre un cop al cap. Em vaig donar un cop al braç, contra la paret. Del cop va restar sense sentits. Errar el cop. Parar el cop. Em va donar un cop amb una barra, amb una canya, amb el colze. Cop de martell [...]
cop1
|
|
13.
per 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
donar per mort. Ho donaven tot per cert però van errar. No tenir per arma sinó un bastó. Ell volia per dona la filla del comte. Teníem per capità el ferrer del poble. Què prendran els senyors per postres? Seguida d'un infinitiu, denota que l'acció indicada per aquell [...]
|
cop1
1 1 m. [LC] Encontre violent, brusc, d'un cos contra un altre. Em va donar un cop a l'esquena. Vaig rebre un cop al cap. Em vaig donar un cop al braç, contra la paret. Del cop va restar sense sentits. Errar el cop. Parar el cop. Em va donar un cop amb una barra, amb una canya, amb el colze. Cop de martell, de maça, de bastó. Cop de cap, de peu, de colze. M'he donat un cop de cap a la paret. Fer entrar un tascó a cops de martell.
1 2 m. [SP] Acció de colpejar la pilota amb la raqueta, la pala, etc.; l'efecte.
1 3 [LC] cop de gràcia a ) Cop mortal que es dona a un ésser viu ferit perquè no sofreixi més.
1 3 [LC] cop de gràcia b ) Allò que acaba de fer perdre algú o alguna cosa.
1 4 [LC] cop de revés Revés1 1 3.
1 5 [LC] donar-se cops al pit Colpejar-se el pit en senyal de penediment.
2 1 m. [LC] cop baix Mala passada, acció malintencionada o indigna contra algú.
2 2 [LC] a cop calent loc. adv. A l'acte, sense perdre temps.
2 3 [LC] a cop segur loc. adv. Immancablement.
2 4 [LC] de cop loc. adv. Sense pensar-s'hi, bruscament, sobtadament.
2 5 [LC] de cop i resposta [o de cop i volta, o de cop sobte] loc. adv. De cop.
3 1 m. [LC] Acció sobtada exercida per un element natural.
3 2 [LC] cop de mar Onada forta.
3 3 [LC] cop de vent [o cop d'aire] Ventada. Un cop d'aire es va endur totes les fulles.
4 1 m. [LC] [MD] cop d'aire Estat morbós produït per un corrent d'aire, per l'aire massa fred. No es pot moure, té un cop d'aire a l'esquena.
4 2 [MD] cop de calor Síndrome que apareix generalment en individus que fan exercicis físics pesats, vestits inadequadament, en ambients molt calorosos.
4 3 [MD] cop de sang [o de cop de sangs] Apoplexia, erupció, inflamació de la pell, que popularment s'atribueix a una afluència sobtada de la sang.
4 4 [LC] [MD] cop de sol Insolació 2.
5 1 m. [LC] Moviment repetit que s'imprimeix a certs instruments en fer-los funcionar, que comporta una operació breu, ràpida. Donar un cop de planxa a una peça de vestir. Amb quatre cops de tisores ho talles, això. Amb un cop de pedal hi ets. Un cop de llima, de pinzell, de raspall.
5 2 [LC] cop d'ala Cop donat amb l'ala, batement d'ala. L'ocell va travessar la fondalada amb un cop d'ala.
5 3 [MU] cop d'arc [o cop d'arquet] Atac i moviment de l'arc en la tècnica dels cordòfons.
5 4 m. [MU] Moviment de percussió que s'aplica, d'una manera breu i ràpida, a certs instruments per fer-los sonar. Cop de timbal.
6 1 m. [LC] cop d'ull a ) Esguard ràpid. Donar un cop d'ull a un llibre. Al primer cop d'ull.
6 1 m. [LC] cop d'ull b ) Aspecte 1. Oferir una cosa un cop d'ull agradable.
6 2 [LC] cop de cap Resolució brusca, irreflexiva. No et sé dir per què ho vaig fer: va ésser un cop de cap.
6 3 [LC] donar un cop de mà a algú Portar-li momentàniament ajut. Si em dones un cop de mà, acabaré abans aquesta feina.
6 4 [LC] fer un cop de cap Prendre una determinació, decidir-se.
6 5 [LC] tenir cop d'ull Veure-hi just, discernir amb promptitud.
7 1 m. [LC] Senyal produït en un cos pel contacte brusc d'un altre objecte. Després de l'accident, tenia la cara plena de cops. Has comprat unes pomes totes plenes de cops.
7 2 [GL] cop de cullera Osca còncava en un vessant en forma de conquilla, ocasionada per esllavissament, la qual es va eixamplant per erosió.
8 1 m. [LC] Acció notable, que causa admiració o impressiona profundament. Presentar-se a casa seva sense avisar-los va ser un cop genial.
8 2 [LC] [PO] cop d'estat Acció de prendre violentament el poder polític d'un país un grup minoritari vinculat a un sector o a la totalitat de les forces armades.
8 3 [LC] cop de mà Acte ràpid, atrevit, etc., per a la consecució de quelcom.
8 4 [LC] cop de teatre Acció, resolució, d'efecte, inesperada.
8 5 [LC] fer cop [o donar el cop] Algú, causar, en aparèixer, un gran efecte, fer impressió.
9 1 m. [LC] Infortuni, desgràcia, que afecta algú greument. Aquesta mort ha estat un cop per a ell.
9 2 m. [LC] pop. Robatori, atracament. Els atracadors preparaven un gran cop.
10 1 m. [LC] Quantitat considerable.
10 2 [LC] a cop de loc. prep. Emprant insistentment, abundantment, (un mitjà). A cop de plors aconsegueix tot el que vol. Arranjar un afer a cop de diners.
10 3 [LC] cop de Expressió que denota una acció reiterada. Ell cop de demanar-ho; però no li ho concediran pas. Vam trobar la porta tancada, i nosaltres cop de trucar. Cop de crits.
11 m. [LC] Vegada. He estat dos cops a casa seva i mai no l'he trobat. Molts cops t'equivocaràs.
12 m. [IT] En un teler, bobina on es pleguen els multifilaments i els multifilaments texturats.