Resultats de la cerca frase exacta: 199
Diccionari de la llengua catalana
|
21.
oftalmoplegia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Paràlisi dels músculs de l'ull. [...]
|
|
22.
benvist -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vist de bon ull, estimat de la gent, de bona fama. És un home benvist de tothom. No serà benvist que els facis pagar les despeses. [...]
benvist -a
adj. [LC] Vist de bon ull, estimat de la gent, de bona fama. És un home benvist de tothom. No serà benvist que els facis pagar les despeses. 
|
|
23.
retina 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capa sensitiva situada al fons de l'ull, que rep les imatges formades pel cristal·lí i està en connexió amb el cervell per mitjà del nervi òptic. [...]
|
|
24.
escotopia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adaptació de l'ull a la fosca. [...]
|
|
25.
iriderèmia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Absència de l'iris de l'ull. [...]
|
|
26.
iritis
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inflamació de l'iris de l'ull. [...]
|
|
27.
monoblèpsia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Condició de la vista en què la visió és normal quan es mira amb un sol ull, i confusa i indistinta quan es mira amb tots dos ulls. [...]
|
|
28.
esmar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer-se, d'esma, d'instint, d'un cop d'ull, idea (d'alguna cosa). De seguida vaig esmar que en aquella sala no hi cabria tota la gent. [...]
|
|
29.
abducent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abductor 1 1 . Nervi abducent de l'ull. [...]
|
|
30.
iridià -ana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'iris de l'ull. [...]
|
benvist -a
adj. [LC] Vist de bon ull, estimat de la gent, de bona fama. És un home benvist de tothom. No serà benvist que els facis pagar les despeses.
adj. [LC] Vist de bon ull, estimat de la gent, de bona fama. És un home benvist de tothom. No serà benvist que els facis pagar les despeses.