Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

cul

1 1 m. [LC] [MD] [ZOA] Part inferoposterior del tronc, sobre la qual descansa el cos quan hom seu. Fer-li a algú mal el cul de tant seure. Caure de cul.
1 2 m. [MD] pop. Anus.
2 1 m. [LC] ésser el cul d'en Jaumet No estar mai quiet.
2 2 [LC] ésser un cul de taverna (o de cafè, o d'església, etc.) Passar-hi llargues estones.
2 3 [LC] tenir el cul pelat en una cosa Estar molt acostumat a fer-la.
3 1 m. [LC] donar pel cul a) vulg. Practicar el coit anal com a subjecte actiu.
3 1 m. [LC] donar pel cul b) vulg. Molestar, empipar, perjudicar granment.
3 2 [LC] ésser cul i merda pop. Avenir-se molt.
3 3 [LC] perdre el cul per algú o per alguna cosa pop. Desviure-s'hi.
3 4 [LC] prendre pel cul vulg. Practicar el coit anal com a subjecte passiu.
4 m. [LC] Fons d'un recipient. El cul d'un got, d'una ampolla, d'un cove, d'un cossi. El cul del sac.
5 m. [LC] cul de món Lloc remot, aïllat. Ha anat a viure a un cul de món. En aquest cul de món ningú no ens vindrà a trobar.
6 m. [BOS] cul de porc Llengua de bou.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions