Resultats de la cerca frase exacta: 97
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
breu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De curta durada. Un discurs breu. ésser breu No estar gaire a dir, a explicar, etc., una cosa. en breu D'aquí a poc temps. Que té la durada d'una unitat, s'aplica a una vocal o a una síl·laba. Una síl·laba breu seguida d'una síl·laba llarga. Rescripte [...]
breu
|
|
2.
curset
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Curs breu, generalment de caràcter monogràfic. [...]
|
|
3.
nòtula
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nota breu. Minuta breu per a preparar un document. [...]
|
|
4.
apotegma
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sentència breu, instructiva, especialment l'atribuïda a una persona il·lustre. [...]
|
|
5.
jaculatori -òria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Breu i fervent. Una oració jaculatòria. Oració breu i fervent. [...]
|
|
6.
espot
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Espai publicitari breu, propi de la ràdio i dels mitjans de comunicació audiovisuals. [...]
|
|
7.
al·locució
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Discurs generalment breu, especialment el dirigit per un superior als seus inferiors o subordinats. [...]
|
|
8.
partiquí partiquina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cantant d'òpera o actor que executa una part molt breu, de poca importància. [...]
|
|
9.
sumaríssim -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té una tramitació molt breu, s'aplica a un judici o a un procediment civil. [...]
|
|
10.
rondell
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Composició poeticomusical breu, composta de refrany i d'estrofa, amb dues úniques rimes, destinada a la dansa. [...]
|
breu
1 1 adj. [LC] De curta durada. Un discurs breu.
1 2 [LC] ésser breu No estar gaire a dir, a explicar, etc., una cosa.
1 3 [LC] en breu loc. adv. D'aquí a poc temps.
2 adj. [FL] Que té la durada d'una unitat, s'aplica a una vocal o a una síl·laba. Una síl·laba breu seguida d'una síl·laba llarga.
3 1 m. [HIH] [RE] Rescripte pontifici escrit en llatí i segellat amb el segell del pontífex.
3 2 m. [AN] Escrit que algunes persones porten elles mateixes o posen damunt els animals i al qual hom atribueix un poder màgic.
4 f. [MU] Figura musical el valor de la qual equival, en la notació proporcional, a la meitat o a la tercera part d'una longa.