1.
persona
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu de l'espècie humana. Hi ha lloc per a vint persones. És una persona de bé. Ho he sabut per una persona amiga. El pare és una digníssima persona. És una persona intractable. Llavors intervingué en la disputa una tercera persona. bellíssima persona [...]
|
2.
pendó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona malforjada. Persona de conducta dissoluta. [...]
|
3.
verdulaire
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que ven verdures. Persona cridanera. [...]
|
4.
cavallot
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona, especialment una noia, jove i esvalotada. [...]
|
5.
boïgaire
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que fa boïcs. Persona que conrea boïgues. [...]
|
6.
carrosser carrossera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que fabrica carrosseries. Persona que fabrica carrosses. [...]
|
7.
casuista
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona versada en casuística. Persona donada a subtilitzar. [...]
|
8.
madrigalista
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que compon madrigals. Persona que canta madrigals. [...]
madrigalista
|
9.
mineralogista
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona versada en mineralogia. Persona que col·lecciona minerals. [...]
|
10.
abacallanar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una persona, tornar-se seca com un bacallà, amagrir-se extraordinàriament. [...]
|