1.
calma 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat d'allò que està exempt d'agitació, de presses. El malalt té un moment de calma. Calma, home: no us enrabieu així. No hi ha massa feina: més aviat hi ha calma. Mancança de vent. calmes de gener Minves de gener. Persona que fa les coses sense [...]
|
2.
calma 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cim de muntanya que forma un pla d'extensió considerable. [...]
|
3.
assossec
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Calma, quietud, tranquil·litat. [...]
|
4.
calmosament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb calma, d'una manera calmosa. [...]
|
5.
plàcid -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que està en calma, en pau. Un son plàcid. Una nit plàcida. [...]
|
6.
calm -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Encalmat, tranquil. Feia una mar calma. [...]
|
7.
obtundent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que calma la irritació. Substància obtundent. [...]
|
8.
calmant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que calma. Una beguda calmant. Remei calmant. Emprar calmants. [...]
calmant
|
9.
ganso -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que va amb calma a caminar, a fer les coses. [...]
|
10.
calmar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar l'agitació (d'algú o d'alguna cosa), apaivagar. Una música que calma els infants. Aquesta mica de ponent ha calmat la mar. Pastilles que calmen el dolor. Calmar els esperits. Calmar la inquietud. Algú o alguna cosa, cessar d'estar agitat. La tempesta comença a [...]
|