21.
aram
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Coure treballat en forma de xapa o de fil. Un càntir d'aram. Conjunt de peces de metall que entren en el parament de la cuina. [...]
|
22.
xerricar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, fer xerrics. Les rodes del carro xerricaven rost amunt. Beure a galet fent xerrics. Agafà el càntir i s'estigué una bona estona xerricant. [...]
|
23.
esbrocar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Trencar el broc (d'un atuell, d'un llum). Va esbrocar la gerra. S'ha esbrocat el càntir. Hi ha quatre ampolles que s'han esbrocat. [...]
|
24.
fesa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de fendre. Tall que es fa a les orelles dels caps de bestiar per reconèixer-los. Esquerda 1 . El càntir té una fesa per on vessa. [...]
|
25.
galet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Broc petit d'un càntir, d'un porró, etc., per on, en inclinar convenientment l'atuell, brolla el líquid formant un raig prim. Estaloc. Peduncle d'un fruit, especialment del raïm, per on el tallen quan veremen. Conjunt de fava i de bajoca, especialment quan és tendra [...]
|
26.
adeu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
és perduda sense remissió, etc. Es va posar a ploure, i adeu, excursió! Davant aquell munt de dificultats, adeu, entusiasme! Va caure, i adeu, càntir!: es va trencar en mil trossos. Comiat 1 1 . Va ésser un adeu emocionant. el suprem adeu La mort. [...]
|
27.
esventrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obrir el ventre (a un animal o a una persona). Fendre completament (un atuell, un mur, etc.). El càntir s'ha esventrat. Una serra circular, escalfar-se desmesuradament, cremar-se a trossos i destrempar-se, de tal manera que queda boteruda i inservible. [...]
|
28.
càntera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Càntir gros sense broc, amb dues anses i coll. Peix de la família dels espàrids, de cos alt i comprimit, de 20 a 30 centímetres de llargada, de color grisenc blavós amb reflexos metàl·lics, amb totes les dents còniques i punxegudes (Spondyliosoma cantharus). [...]
càntera
|
29.
esquerda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obertura longitudinal més o menys pregona que es produeix a la terra, en un mur, en un cos dur. En aquella paret hi ha una esquerda que va de dalt a baix. En aquest càntir hi deu haver alguna esquerda: mira com vessa. Esquerdill . Estella llarga i prima. Tros de pedra. [...]
|
30.
confegir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Refer (una cosa trencada) ajuntant-ne els bocins, afegir. Ell trencà el càntir i volia que jo l'hi confegís. Llegir (un mot) anomenant primer per llur ordre les lletres de cada síl·laba, dient llavors la síl·laba, i ajuntant finalment les síl·labes. [...]
|