Resultats de la cerca frase exacta: 101
Diccionari de la llengua catalana
|
101.
relació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. tenir relacions un noi i una noia Ésser promesos. Persona amb qui hom té relacions. relacions de producció Vincles de les persones entorn del procés de producció de béns i serveis. relació real d'intercanvi Confrontació efectuada entre els preus dels [...]
relació
|
relació
1 1 f. [AD] [LC] Acció de relatar o referir allò que hom ha sentit, vist, etc. Una relació oral, escrita. La relació de l'expert. La relació d'un personatge en un poema dramàtic.
1 2 [AD] [LC] relació jurada Relació feta amb jurament a qui té autoritat per a exigir-la.
2 f. [AD] Llista o enumeració de noms, adreces o altres indicacions, especialment ordenats. Relació d'assistents. Relació de llocs de treball.
3 f. [FL] [FS] [LC] Connexió, lligam, que hom percep o imagina entre dues o més coses. Dos conceptes que tenen entre si una estreta relació. Una relació de semblança. Una relació de causa i efecte. L'estil no està en relació amb l'assumpte. Entre aquests dos fets no hi ha cap relació. Haver-hi una relació gramatical entre dos mots.
4 1 f. [FL] Lligam que uneix els diversos elements lingüístics entre si i que constitueix per a l'estructuralisme l'objecte de la lingüística.
4 2 [FL] relació paradigmàtica Relació que s'estableix entre elements lingüístics que poden ocórrer en un mateix context.
4 3 [FL] relació sintagmàtica Relació que s'estableix entre elements lingüístics que ocorren conjuntament en un enunciat, de manera que cada unitat assumeix el seu valor a partir del contrast o de la combinació que estableix amb les altres.
4 4 [FL] relacions temàtiques Relacions sintacticosemàntiques entre un verb i els seus arguments.
5 1 f. [MT] En mat., lligam entre diversos elements d'un conjunt.
5 2 f. [MT] Proporció, quocient, entre dues magnituds de naturalesa anàloga.
5 3 [MT] relació d'equivalència Relació binària entre els elements d'un conjunt que permet d'establir una classificació d'aquests elements de tal manera que resti cadascun en una classe i aquestes classes no tinguin cap element comú.
6 1 f. [AN] [LC] [SO] Lligam d'amistat, de coneixença, de tracte, entre dues o més persones o grups socials. Posar una persona en relació amb una altra. Rompre tota relació amb algú. Les relacions d'Espanya amb França. Les relacions estrangeres d'una nació. Reprendre les relacions diplomàtiques. Rompre tota relació amb un partit. Les meves relacions socials van molt bé. La relació genuïnament humana és la relació interpersonal. Les relacions laborals a la nostra empresa solen ser tenses.
6 2 [MD] relació genital Relació en què intervenen exclusivament els òrgans genitals.
6 3 [ECT] relacions públiques Conjunt d'activitats d'una empresa o d'una entitat de caràcter públic ordenades a influir en l'opinió pública per tal d'atreure els individus o altres entitats com a possibles nous clients, seguidors, etc.
6 4 [LC] tenir relacions un noi i una noia Ésser promesos.
6 5 f. [LC] Persona amb qui hom té relacions.
7 1 f. [ECT] relacions de producció Vincles de les persones entorn del procés de producció de béns i serveis.
7 2 [ECT] relació real d'intercanvi Confrontació efectuada entre els preus dels béns intercanviats entre sectors econòmics, regions o estats, tenint en compte llurs modificacions al llarg del temps.
8 1 [LC] amb relació a loc. prep. a ) Pel que fa a, amb referència a. Amb relació al que afirmeu, us haig de dir que no hi estic d'acord. El terme fill és el nom que es dona a una persona amb relació als seus pares.
8 1 [LC] amb relació a loc. prep. b ) Envers 2. Sigues benigne amb relació als teus detractors.
8 2 [LC] en relació amb loc. prep. a ) En connexió amb, en correspondència amb. La Mercè em va posar en relació amb la Carmina. El tenor de l'autor no està en relació amb l'assumpte de què tracta.
8 2 [LC] en relació amb loc. prep. b ) Amb relació a. En relació amb el que afirmeu, us haig de dir que no hi estic d'acord.