11.
capissola
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cap, capacitat, intel·ligència. La Judit té bona capissola. [...]
|
12.
cefalat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té cap, dit especialment dels mol·luscos cefalòpodes. [...]
|
13.
entabuixar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El cap, la pensa, els sentits, torbar-se, esvanir-se. [...]
|
14.
insà -ana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No sa del cap, boig, mancat de raó. [...]
|
15.
jup -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inclinat cap avall. Anar amb el cap jup. [...]
|
16.
cefàlic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al cap. Situat prop del cap. [...]
|
17.
centener
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En la milícia catalana antiga, el qui comandava cent homes. Fil resistent, cordill, corda o veta que es passa entre les espires d'una troca, els fils d'un ordit, etc., per mantenir-los en ordre convenient evitant que s'embullin. no tenir una cosa cap ni centener [o no tenir una cosa ni [...]
|
18.
cot 3 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inclinat avall, cap a terra. Anar amb el cap cot. [...]
|
19.
corbat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té forma corba. Corbat cap amunt. Corbat cap avall. Té el nas corbat. La perdiu plana amb les ales corbades cap avall. [...]
|
20.
assocar 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tesar (un cap) i lligar-lo ben fort perquè no s'amolli. [...]
|